La llegenda de Santa Margarida és una faula d'origen grec que va difondre a Occident La Leyenda Dorada de Santiago de la Vorágine. Es tractava d'una duplicació de Pelàgia, la santa grega i de Santa Marina. Filla d'un sacerdot pagà d'Antioquia, hauria estat convertida per la seva ama de llet, qui l'hauria posat a guardar ovelles. El governador Olibri hauria vist a la pastora i seduït per la seva bellesa l'hauria seduït. Davant de la negativa de la Santa, aquest l'hauria empresonat. Allà és on Santa Margarida és assaltada per Satan en forma d'un enorme drac, que ella combat i guanya. La versió popular afirmava que havia estat empassada pel drac i hauria sortit posteriorment. Després de vèncer al drac Santa Margarida hauria estat objecte de suplici per part dels seus guàrdies: flagel·lada, suspesa pels cabells, cremada amb torxes etc. La tradició popular aviat la va identificar amb la princesa que Sant Jordi va alliberar. És per aquest motiu que du, en ocasions, una corona al cap. La seva extrema popularitat a l'Edat Mitjana la va fer patrona de les parteres, que l'invocaven al moment de parir. També se li atribuïen poders curatius contra les hemorràgies. A partir de la Contrareforma el culte a aquesta Santa anà decaient. L'atribut característic és el drac, i en moltes ocasions és representada sorgint del seu ventre. En canvi, no és gaire freqüent veure-la amb altres atributs com les flors blanques. De forma excepcional, se la representa amb una torxa a la ma o una pinta de ferro, instruments del seu martiri.
