Restes romanes de can Modolell
Sant Just Desvern

    Baix Llobregat
    Rbla. de Sant Just, 14.
    Emplaçament
    Centre de Jardineria Verns.

    Coordenades:

    41.379326370233
    2.0760431913818
    422740
    4581279
    Número de fitxa
    08221 - 81
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Antic
    Romà
    Segle
    II-IV dC.
    Estat de conservació
    Dolent
    El solar on van aparèixer les restes arqueològiques l'any 2004 està ocupat actualment pel Centre de Jardineria Verns.
    Protecció
    Legal
    BPU
    BCIL
    BPU-73
    BCIL número de registre 218-I per aprovació de la Comissió d'Urbanisme del 7 de maig de 1987.
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    CCAA 12935
    Accés
    Fàcil
    Productiu
    Titularitat
    Privada
    2914215DF2821D0001AG
    Autoria de la fitxa
    David Torres Rodríguez - Kuanum

    Assentament agrícola d’època romana identificat com la vil·la romana de can Modolell.

    Les primeres referències a la vil·la corresponen a l’any 1890, quan es publicà el descobriment d’un mosaic de 7x3 m. als camps de conreu de la finca de can Modolell, paviment ricament decorat amb una greca, esvàstiques i cercles de tessel·les blanques i negres.

    Durant els treballs arqueològics fets l’any 2004, al solar que actualment ocupa el centre de jardineria Verns entre la rambla de Sant Just i el carrer Electricitat, es van poder documentar diverses estructures d’època romana que correspondrien a la pars rustica d’aquesta vil·la: un mur i un fragment de base de dolium, recipient ceràmic de grans dimensions destinat a emmagatzemar sòlids i líquids. El mur, construït amb pedres i fragments de dolium, presentava una llargada de 2,60 m, una amplada de 0,70 m i una alçada màxima de 0,40 m, amb orientació nord-est/sud-oest.

    A més del mur, l’excavació preventiva va poder recuperar la base d’un dolium amb el fons cremat i dues grapes de plom, cosa que evidencia una reparació en el moment del seu ús. El fragment presentava un diàmetre màxim a la base de 0,45 m i 1,30 m d’amplada màxima conservada.

    Aquestes estructures serien compatibles amb un espai de transformació de diversos productes agrícoles com el raïm o les olives per la producció de vi o oli, instal·lacions habituals en assentaments agropecuaris d’època romana.

    Associats a les estructures documentades, els treballs arqueològics van recuperar fragments de material constructiu, ceràmica comuna romana i un conjunt predominant de ceràmica de cuina africana, a més d’alguns fragments de terra sigil·lada itàlica.

    L'any 1942 es va trobar, de manera casual, una figureta de terracota al solar situat entre la rambla de Sant Just número 16 i el carrer Catalunya número 14. La descoberta es produí durant les obres de construcció d'una casa a aquest solar, que formaria part dels terrenys de la vil·la romana de can Modolell, dins d'una àmplia zona que s'estendria entre els carrers Major, Bonavista, la carretera Reial i la rambla de Sant Just.

    També cal assenyalar la documentació d'una sitja d'època romana a la finca del carrer de l'Ateneu número 19, durant els treballs de topografia de la mina Vidal realitzats l'any 1987. El GERP (Grup Espeleològic Rats Penats) va poder recollir alguns materials que omplien l'estructura, bàsicament teules planes (tegulae) i imbrex, que havia estat seccionada per l'obertura de la mina d'aigua.

    L’any 1884 es descobria en unes terres de conreu de la finca propietat de Gaspar Modolell, la primera evidència arqueològica de la vil·la romana de Can Modolell. Durant els treballs de llaurat d’un tros proper al que actualment és la confluència de la rambla de Sant Just amb el carrer Electricitat, sortia a la llum un fragment de mosaic romà que suscità un gran interès entre els estudiosos del moment. Al cap de poc de la seva descoberta, ja apareixia a diferents publicacions entre els anys 1890 i 1892.

    El mosaic va quedar novament cobert de sediment fins a l’any 1892, moment en el qual Elies de Molins, delegat de la Junta Tècnica del Museu d'Història, el regidor Francesc Carreras Candi, en representació de l'Ajuntament de Barcelona i Pere Falqués com a arquitecte municipal de Barcelona, feren una visita a Sant Just Desvern per iniciar les negociacions del trasllat del mosaic al Museu Provincial d'Antiguitats de Barcelona. Després del trasllat, el mosaic va desaparèixer, estat en el qual es troba encara avui dia.

    L’any 2004, al solar situat entre la rambla de Sant Just i el carrer Electricitat, es documentaren noves estructures d’època romana durant una intervenció arqueològica preventiva. Malgrat no localitzar restes de mosaic com el trobat l’any 1884, l’excavació proporcionà la troballa d’estructures i material arqueològic, que van donar peu a identificar l’espai com la pars rustica de la vil·la romana de can Modolell.

    ARABIA i SOLANAS, Ramón (1890). "Mosaich romà descobert en lo terme de Sant Just Desvern". Butlletí de la Associació d’Excursions Catalanes, vol. XI-XII, p. 337-342.

    ARABIA i SOLANAS, Ramón (1891). "Mosaich romà descobert en lo terme de Sant Just Desvern". Boletín de la Real Academia de la Historia, XVIII(1), p. 462-467.

    ARABIA i SOLANAS, Ramón (1892). "Excursió a Sant Just Desvern: Visita al mosaich romà descobert en son terme". Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, II(5), p. 81-84.

    BALIL ILLANA, Alberto (1962). “Mosaicos ornamentales romanos de Barcelona”. Archivo Español de Arqueología, XXXV, 64-69.

    CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). Sant Just Desvern, un paisatge i una història. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

    FIDEL FITA, P. (1891). “Mosaich romà descobert en lo terme de Sant Just Desvern- província de Barcelona". Boletín de la Real Academia de Historia, núm. 18-19, p. 462-466. Madrid.

    GUASCH DALMAU, David; MENÉNDEZ PABLO, Francesc Xavier; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1996). “Aproximació a l’estudi del poblament d’època romana a la vall de Verç”. Miscel·lània d’Estudis Santjustencs, núm. 7, p. 9-64.

    HUERTAS ARROYO, Josefa (2004). Memòria de la intervenció arqueològica a la vil·la romana de Can Modolell (Sant Just Desvern-Baix Llobregat)Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca DGPC, memòria núm. 4701.

    OCHOA GONZÀLEZ, Juli (1995). “Inventari de les mines d’aigua”. Miscel·lània d’Estudis Santjustencs, núm. 6, p. 187-208.

    PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986). Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern. Fitxa 73. Ajuntament de Sant Just Desvern. SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982). El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana. Memòria de llicenciatura. Universitat de Barcelona.

    PÉREZ CONILL, Jordi (1983). "Per què un mapa o carta arqueològica de Sant Just". La Vall de Verç, núm. 46, p. 14-15.

    SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1990). El poblament ibèric i romà del curs inferior del Llobregat. Tesi Doctoral. Universitat de Barcelona.

    VILA FÀBREGAS, Goretti (2002). Actualització fitxes arqueològiques: Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic. Sant Just Desvern.