Restes romanes al Mas Lluhí
Sant Just Desvern
Ubicació
Coordenades:
Classificació
BCIL número de registre 214-I per aprovació de la Comissió d'Urbanisme del 7 de maig de 1987.
Descripció
Assentament d’època romana situat a uns camps d’arbres fruiters del paratge del mas Lluhí, a banda i banda del camí de La Salut, entre els termes municipals de Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat.
La part del jaciment que s’ubica a Sant Just Desvern es localitza a uns 90 m. abans d'arribar a una cruïlla de camins formada pel camí que ve de La Salut en direcció a can Roldan i can Gelabert de la Riera, pel camí del mas Lluhí a Sant Feliu de Llobregat i per un tercer camí en direcció nord-est. En els camps de conreu d’aquesta zona es troba una gran quantitat de ceràmica romana en superfície a més d’algunes estructures, com el paviment d’opus signinum i les alineacions de pedres, tegulae i dolium, ja documentades l’any 1971.
Les estructures excavades l’any 1970 al sector del jaciment del mas Lluhí de Sant Feliu de Llobregat, permeten afirmar que el conjunt de l’assentament correspon a una important vil·la romana, amb una part rústica i una àrea industrial destinada a la producció de ceràmica.
El jaciment es troba dins de la serra de Collserola, espai que forma part de la Xarxa Natura 2000, una xarxa europea d'espais naturals protegits que té com a objectiu garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de les espècies de flora i fauna silvestres d'interès comunitari. El 5 de setembre de 2006, el Govern de Catalunya, amb l’Acord de Govern 112/2006, aprova la llista definitiva de LIC (Lloc d’Importància Comunitària) i de ZEPA (Zona Especial Protecció Aus) que configura la Xarxa Natura 2000 al nostre país.
El Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat), aprovat el 2020 amb aprovació definitiva per Acord de Govern de la Generalitat de Catalunya en sessió del 6 d'abril de 2021, estableix les directrius per a la preservació dels valors naturals i paisatgístics del parc, així com per a la regulació dels usos i activitats que s'hi desenvolupen. Aquest pla és l'eina principal per a la gestió sostenible de l'espai natural.
Història
El sector del jaciment que s’ubica al terme municipal de Sant Feliu de Llobregat, va ser excavat per primera vegada l’any 1970 per un grup d’aficionats d’aquesta població liderat per Antoni Romagosa i Lluís Hernàndez. Les restes excavades corresponien a dos forns ceràmics, localitzats a la riba esquerra de la capçalera del torrent de Matases, un abocador amb forta presència de ceràmica, un dipòsit d’argila i un mur, elements que identifiquen l’assentament com un taller industrial de producció ceràmica.
La presència de ceràmica sigil·lada gàl·lica, sigil·lada hispànica i les produccions africanes situen el jaciment en un marc cronològic que va del segle I dC al segle V dC.
L’any 1971 es va documentar dins del terme municipal de Sant Just Desvern un paviment d’opus signinum, situat a la banda esquerra del camí de la Salut. A l’altra banda del camí també es van localitzar alineacions de pedres amb una important presència de tegulae i dolium.
L’any 1985 es va realitzar una intervenció arqueològica d’urgència motivada per la urbanització dels terrenys del Mas Lluhí a Sant Feliu de Llobregat, on hi ha la rotonda de la cruïlla dels carrers Frederica Montseny, Maria Montesori i passeig de Comte Vilardaga, documentant noves estructures que confirmaren la magnitud de la vil·la localitzada l’any 1970.
Durant l’any 1993 es practicà una nova intervenció arqueològica, emmarcada dins del projecte de recerca sobre l’evolució del territori del pla de Barcelona en època romana, liderat per la Universitat de Barcelona. Els treballs consistiren en una campanya de prospecció de la plana del Mas Lluhí, tant al terme de Sant Just Desvern com al de Sant Feliu Llobregat.
Bibliografia
CORTADELLA MORRAL, Jordi (2002). "Prehistòria i història antiga". Sant Feliu de Llobregat, identitat i història.
GUASCH DALMAU, David; MENÉNDEZ PABLO, Francesc Xavier; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1996). “Aproximació a l’estudi del poblament d’època romana a la vall de Verç”. Miscel·lània d’Estudis Santjustencs, núm. 7, p. 9-64.
HERNÀNDEZ, Lluís; ROMAGOSA, Antoni (1984). Inventari del patrimoni arqueològic del terme municipal de Sant Feliu de Llobregat. ARES. Sant Feliu de Llobregat. Inèdit.
PALET MARTÍNEZ, Josep Maria; RIERA MORA, Santiago (1995). Memòria de les prospeccions arqueològiques realitzades a la plana de Mas Lluhí (Baix Llobregat) Campanya 1993. Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca DGPC, memòria núm. 1437.
PÉREZ CONILL, Jordi (1987). "Prehistòria i Història Antiga". Sant Just Desvern, un paisatge i una història. Ajuntament de Sant Just Desvern. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986). Fitxa, 80. Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern. Ajuntament de Sant Just Desvern.
SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982). El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana. Memòria de llicenciatura. Universitat de Barcelona.
SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1990) El poblament ibèric i romà del curs inferior del Llobregat. Tesi Doctoral. Universitat de Barcelona.
VILA FÀBREGAS, Goretti (2002). Actualització fitxes arqueològiques: Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic. Sant Just Desvern.
