Resclosa i Turbines
Sant Vicenç de Torelló

    Osona
    Colònia Borgonyà
    Emplaçament
    A migdia de l'Edifici industrial 1

    Coordenades:

    42.06351
    2.24221
    437304
    4657105
    Número de fitxa
    08265 - 41
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Segle
    XIX- XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BCIL (PMU-1 Borgonyà , DOGC 24/04/2006)
    Accés
    Fàcil
    Productiu
    Titularitat
    Privada
    7372501DG3577S0001UJ / 7372501DG3577S0002IK / 7372501DG3577S0003OL / 7372501DG3577S0004PB
    Autoria de la fitxa
    Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn

    L'edifici de la resclosa i turbines està adossat a migdia de l'Edifici industrial 1 de la colònia Borgonyà. Consta d'un sol nivell d'alçat i té la coberta a dos vessants. S'hi accedeix per la façana de llevant, a través d'una gran portalada, que incorpora un pòrtic central en arc de mig punt i dos portals d'arc pla, tots ells emmarcats per una motllura de pedra. En destaca la porta d'entrada, feta de ferro amb motius decoratius i vitralls intercalats. La part superior presenta nombroses imbricacions ceràmiques de motius geomètrics. Queda rematat per un capcer semicircular obert amb un pòrtic d'arc rebaixat que es divideix en cinc pòrtics, que es repeteix a la façana posterior. Entre el capcer hi ha una gran cornisa ceràmica amb volada. El parament dels murs és de maçoneria. A la façana de migdia s'hi va adossar un cos modern. Al seu costat hi transcorre paral·lel el canal, amb un filtre metàl·lic situat a ponent, on poc després l'aigua cau fins a la turbina.

    La fotografia de la turbina ha estat cedida per l'Associació de Veïns de Borgonyà.

    El funcionament de la maquinària de les colònies tèxtils sovint alternava l'energia hidràulica i la del vapor, per tal de garantir el subministrament en èpoques de poc cabal. La colònia de Borgonyà no n'era una excepció, ja que des dels seus inicis disposava de dues turbines Francis i una màquina de vapor, de 300 cavalls cadascuna. L'aigua provinent del canal feia un salt a l'alçada de la fàbrica, que permetia moure les turbines. Pel que fa al vapor, s'obtenia dins una sala de calderes, que constava d'una xemeneia per evacuar els fums. L'energia obtinguda es transmetia a la fàbrica a través d'unes politges que anaven des de les turbines fins als eixos de cada planta. L'increment de l'activitat va suposar que aviat, vers la dècada de 1920, s'adquirissin dues turbines més i un alternador de 500 cavalls de potència. Alhora, es van ampliar les comportes, el canal i la resclosa per dotar al sistema de més capacitat. Dins el cos que alberga les turbines, hi ha un rètol amb l'any 1896 i el nom de John Musgrava & Son L.D. Bolton.