Resclosa del Sant Pare
Caldes de Montbui

    Vallès Oriental
    Riera de Caldes
    Emplaçament
    Entre el camí de la casa Nova de les Elies i l'Hort del Baió
    315

    Coordenades:

    41.64132
    2.15967
    430016
    4610295
    Número de fitxa
    08033 - 258
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Obra civil
    Contemporani
    Segle
    XIX-XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Productiu
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 013A09010
    Autoria de la fitxa
    Laura Bosch Martínez

    Resclosa construïda transversalment en el curs d'aigua de la riera de Caldes amb l'objectiu d'elevar el nivell de l'aigua i desviar-la per aprofitar-la per al rec, mitjançant una canalització cap els cultius dels Sovatges. Situada a la confluència de la riera de Caldes amb el Torrent del Prat del Dalt, fa una trentena de metres de llargada per 1,10m d'alçada i 50cm de gruix. L'estrat arbori que envolta la resclosa està bàsicament dominat per alzinar (quercus), amb algun àlber (Populus alba), i freixe (Fraxinus angustifolia). Els estrats arbustius i herbacis són bastant similars al de l'omeda, però en el cas de les alberedes litorals es caracteritza per presentar vinca (Vinca diformis) i sarriassa (Arum italicum) i jonqueres (Molinio-Holoschoenion), i comunitats dominades per joncs com ara el jonc boval (Scirpus holoschoenus). També hi ha la presència de bardisses i roldor (Rubo coriarietum), molt abundant als marges. Les bardisses un conjunt fitocenològic d'indiscutible personalitat, (Prumetalia spinosi), caracteritzat per la gran quantitat d'espines i l'atapaïment dels arbusts i lianes que l'integren. A la bardissa amb roldor hi prenen una especial rellevància diverses plantes de la família de les rosàcies, totes punxants, com l'esbarzer (Rubus ulmifolius), l'arç blanc (Crataegus monogyna), els rosers (Rosa canina, Rosa micrantha) o l'aranyoner (Prunus spinosa).

    Fins a mitjans del segle XX, les petites rescloses o assuts, havien estat originàriament construïdes amb fusta, maons, o pedra natural. Després, bé per que es van haver d'eixamplar, bé perquè resistissin més a les crescudes de les rieres o rius, es faran de formigó armat.
    Pel que el Sr. Salvador Torras ens explica, aquesta resclosa va ser construïda pels seus avantpassats, i era controlada cada dia, ja que el cabdal d'aigua era molt més important que actualment. Els seus avantpassats vivien a la masia situada no gaire lluny, de les Elies Velles, que l'any 1714 desaparegué en un incendi. Tot i que varen marxar a viure riera amunt, continuaren ocupant-se del manteniment de la Resclosa i del Molí fariner situat 100 metres més amunt fins que aquest quedà en desús.