Rentamans de la sala del mas de la Riba
Olvan

    Berguedà
    La Riba
    Emplaçament
    Des de la carretera de Gironella a Olvan i al peu de la riera de la Riba, trencall del camí

    Coordenades:

    42.06826
    1.93019
    411495
    4657909
    Número de fitxa
    08144 - 132
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Modern
    Segle
    XVIII
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Ornamental
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 008A00013
    Autoria de la fitxa
    Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R.
    Sara Simon Vilardaga

    Encastat a la paret de migdia de la sala del mas de la Riba es conserva un rentamans de pedra aixoplugat dins d'una fornícula d'arc de mig punt adovellada. Tot i que el recipient contenidor de l'aigua sembla relativament nou, és un exemplar de forma d'arqueta que permetia contenir l'aigua que, per mitjà d'una aixeta, cau sobre un recipient de forma quadrada, fet amb pedra sorrenca que, desaigua a l'exterior de la masia. La paret de fons d'aquests rentamans ha estat aplacada, recentment, amb pedra.

    Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021.

    La Riba és un dels masos d'Olvan que trobem documentades des de l'any XXXII del rei Felip, que correspon al 1092 de Crist, quan Arnal Bernat i la seva muller, Adaled, donaven dos trossos de terra a l'església de Santa Maria. Apareix de nou en el capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella de l'any 1348, ja que estava sota la jurisdicció d'aquest monestir. Bartomeu Riba, l'amo del mas en aquella data, confessava que havia de pagar tasca de tots els fruits (un onzè de la collita) a Sant Pere de la Portella. A mitjans segle XVIII el cognom dels amos passà a Boatella, per haver quedar una pubilla i tornà a canviar a mitjans segle XIX en casar-se la pubilla Casilda Boatella amb Martí Corominas, nom que es repeteix en l'actual propietari del mas.

    BUSQUETS (2002). La Riba (inèdit) BUSQUETS, J. (1997). "Un capbreu de la Portella de l'any 1348", a l'Erol nº 55, p.22-23.