La mina de can Coll té un origen com a mínim a l’època medieval. La primera referència documental que se’n coneix és un establiment fet pel Reial Patrimoni l’any 1398. Al seu inici tenia com a finalitat principal proporcionar la força motriu per fer anar els diversos molins que es trobaven al llarg del seu curs i, secundàriament, crear algun petit regadiu. Amb els anys l’aigua de la mina es va utilitzar per a d’altres funcions: el regadiu es va ampliar amb una horta d’extensió considerable a la part final del canal. La mina també proveïa les diverses basses d’amarar cànem, un conreu que va ser molt important a la zona fins a principis del segle XX, un pou de glaç a can Coll i diversos safarejos o rentadors.
El safareig de Lliçà de Vall o Rentador de les Casetes servia als veïns del barri d’aquest nom. Aquest nucli de cases, que es va originar a finals del segle XVIII o principis del XIX, constituí l’embrió del poble. Antigament cada casa tenia una llosa al costat del rec on les dones anaven a rentar. Segons fonts orals, el safareig es va construir pels volts de 1910-11. Miquel Floriach Pressegué, de can Cinto Vell, va fer donació del material i l’amo de can Coll va pagar els paletes. La primera referència escrita que coneixem del rentador és de l’any 1952. Llavors tenia també una font pública i per a animals, amb un cabal de 242 litres per hora. Situat a la feixa sota el safareig hi havia el “roure del rentador” que, segons es diu, era un roure grandiós.
El Safareig de Lliçà de Vall (com era més conegut antigament) era el lloc tradicional on les dones del poble anaven a rentar i es trobaven per xerrar. A principis del segle XXI es trobava molt malmès; llavors fou restaurat i se’n va condicionar l’entorn. El 2005 se’n va fer la inauguració, que va comptar amb un quadre teatral on es recreava l’ambient de l’època.
