Renglera de cases del carrer de la Sort
Sant Cugat del Vallès
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Renglera de cases de tipologia popular, pròpies del segle XIX o principis del XX, que es conserven al carrer de la Sort. Aquest carrer del nucli antic de Sant Cugat fou urbanitzat a partir de principis del segle XIX.
Les cases són de planta baixa i pis, amb ràfec ceràmic d'una filada o motllurat i amb teulada a dos vessants. Actualment no hi ha una tipologia de casa uniforme, ja que les obertures han estat modificades. Algunes encara conserven el portal amb arc rebaixat fet de maó de pla. Les cases que hem inventariat al carrer de la Sort són les número 4 i 6, 24, 25, 26, 30 i 32.
En aquest carrer es van crear parcel·les de cos simple o doble, amb una amplada entre 22,5 i 24 pams per a les parcel·les de cos simple i entre 42 i 44 pams per a les de cos doble.
Història
Al llarg del segle XIX Sant Cugat va créixer notablement per diversos motius. La posada a la venda, mitjançant subhasta, de terrenys que havien estat propietat del monestir de Sant Cugat després de la desamortització de Mendizábal el 1835. L’apogeu econòmic del poble gràcies a l’extensió del conreu de la vinya, que va propiciar l’arribada de nous treballadors del camp. Això va motivar que es construïssin cases seguint diversos camins antics. A més, durant el darrer terç del segle XIX i principis del segle XX, es van urbanitzar diferents zones per acollir les cases i xalets d’estiuejants, procedents de Barcelona i de pobles propers que van ser agregats a la Ciutat Comtal.
Pel que fa a aquest carrer en particular, cal dir que el topònim "Sort" ja es documenta en època medieval en aquest indret. L'any 1402 en el capbreu de fra Castelló de Galliners, paborde major del monestir, apareix per primer cop el topònim "Sorts del Coscoyer", situat entre el carrer Jussà (Santiago Rusiñol) i la Riera del Soydor (rambla del Celler). Posteriorment el topònim torna a aparèixer en el capbreu de 1662. Aleshores la partida de terra era propietat de Joan Bonshoms Figueres i de Madrona Margarit, esposa de Nadal Campanyà.
Quan al segle XIX es va urbanitzar aquesta zona el carrer es va denominar "la Sort". L'any 1830 hi havia quatre veïns: Joan Badia, Miquel Villadelprat, Joan Trabal i Isidre Torrella. El 1836 el nombre de veïns havia augmentat a nou. L'any 1894 s'hi va instal·lar la caseta dels burots, el 1921 s'hi va projectar el clavegueram i el 1957 es va fer projecte de pavimentació per part de l'arquitecte Enric Mora Gosp.
Bibliografia
RODRÍGUEZ, Alba (2011). “Les rengleres de cases de finals del segle XVIII i inicis del XIX a Sant Cugat del Vallès: perspectives de conservació”. Gausac núms. 38-39, 2011, p.95-154.
