Al llarg del segle XIX Sant Cugat va créixer notablement per diversos motius. La posada a la venda, mitjançant subhasta, de terrenys que havien estat propietat del monestir de Sant Cugat després de la desamortització de Mendizábal el 1835. L’apogeu econòmic del poble gràcies a l’extensió del conreu de la vinya, que va propiciar l’arribada de nous treballadors del camp. Això va motivar que es construïssin cases seguint diversos camins antics. A més, durant el darrer terç del segle XIX i principis del segle XX, es van urbanitzar diferents zones per acollir les cases i xalets d’estiuejants, procedents de Barcelona i de pobles propers que van ser agregats a la Ciutat Comtal.
Pel que fa al carrer de la Riera en particular, cal dir que l'any 1792 ja hi havien algunes edificacions en aquest indret. Eren denominades Cases d'en Forns. En les llibretes de contribució municipal del 1807 totes les cases d'aquest sector, situades a partir del torrent de la Bomba, s'anomenaven Mas Bou. No obstant això, a partir de 1838 aquest topònim es va emprar de manera exclusiva pel carrer de la Riera. El 1838 el carrer va adoptar definitivament el nom de "la Riera". L'any 1922 se'n va elaborar el projecte de clavegueram.
