Remei per curar "mal de cañon y garrotilla"
Castellbell i el Vilar

    Bages
    El Vilar
    219

    Coordenades:

    41.63355
    1.8614
    405164
    4609717
    Número de fitxa
    08053 - 544
    Patrimoni immaterial
    Tipologia
    Tècnica artesanal
    Contemporani
    Segle
    XIX
    Estat de conservació
    Regular
    Ja no es practica, però ha quedat escrit a la llibreta d'en Pere del Gall
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Obert
    Sense ús
    Titularitat
    Pública
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló i Laura Bosch

    Es transcriu literalment el que Pere Frontera posa a la llibreta. El remei que Pere Frontera utilitza per curar el "mal de cañon y garrotilla" és el següent: "pendrer una olla noba, y posaras bi claret bo posantlo al foch ab las herbas següents:malbas, violetas de bosch, plantatje, escorsa de magrana, de gabarrera vincle per vincle, caps de romaguera tendras, tot junt se fara bollir ab lo dit vi, tiranti despues una porsio de sal de cardona que quedi al vi bel salabros y gargarisant de cuan en cuan una cullerada curara y a un que se la en bia no li fara mal".

    Aquesta llibreta és l'únic document que es va salvar de la purga, quan es va fer neteja de la casa d'en Pere Frontera. És un document fonamental per conèixer la medicina alternativa al segle XIX al Bages.

    Llibreta pertanyent a Pere Frontera i Ribera, més conegut com Pere del Gall, perquè havia estat masover del Gall. La llibreta en qüestió és manuscrita del seu puny i lletra i contè diversos remeis que havia posat en pràctica durant la seva etapa de "curandero" de Castellbell i el Vilar.
    Hi ha 28 pàgines on es poden llegir remeis pel mal de cap, per evitar l'avortament, per curar el tifuls, el mal d'estomac, les llagues a la boca, l'escorbut, les morenes, etc.
    Pere Frontera i Ribera (1835 - 1911), era pagès i curandero. Els seus pares eren Josep Frontera, jornaler; i Maria Ribera. Passà la seva joventut com a mosso de pagès; però assolí la fama com a medicinaire, sobretot per una manera especial de curar ossos trencats, així com diverses malalties. La gent l'anomenava el curandero del Vilar.
    Aprèn a llegir i escriure de gran. Viatja a Roma per demanar una dispesa per poder-se casar amb la seva cunyada, ja que quedà vídua del germa.
    Entre 1856 i 1859 treballa en la construcció del ferrocarril de Barcelona a Saragossa

    MASATS i LLOVER, Joan (1983). Personatges de Castellbell i el Vilar: en Pere del Gall. Col·lecció l'Auca comentada, núm. 2. Castellbell i el Vilar: El Brogit.
    VALLS i PUEYO, Joan (1982). Estudi etnoecològic de la comarca del Bages. Tesi de llicenciatura dirigida per Maria Jesús Buxó. Departament d'Antropologia Cultural; Universitat de Barcelona.