L'església parroquial va tenir primer un campanar d'espadanya, del qual se'n poden veure les restes des de l'interior de les golfes de l'edifici. Posteriorment es va construir un altre campanar que a principis del segle XVIII va quedar literalment partit per un llamp. Tot i ser reconstruït, un segle després, el seu estat ruïnós va fer que fos enderrocat fins a la meitat i que, justament a l'angle oposat del campanar vell, s'hi construís un nou campanar amb un nou rellotge. Era l'any 1892. Tant la construcció del nou campanar com la compra del nou rellotge van ser finançats per la benefactora Maria Torras. Aquest campanar va ser un dels primers de la comarca d'estil modernista català. Construït i decorat amb el material típic d'aquest estil, el totxo, destaca per la seva esveltesa i elegància de formes. L'edifici està coronat per una interessant cúpula de ferro forjat, on hi ha les campanes del rellotge, la maquinària del qual fa pocs anys va ser substituïda per un sistema electrònic, seguint les darreres tendències de substituir els rellotges de funcionament mecànic per enginys més moderns d'aplicació electrònica que no requereixen un manteniment tan acurat.