Rellotge de sol del Morrolius
Castellbell i el Vilar
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Rellotge de sol ubicat a l'extrem occidental de la façana de migdia de la masia. Es tracta d'un rellotge del tipus vertical a migdia, realitzat en pedra artificial, de sèrie, sense policromar. Està collat a la façana amb ciment-cola i es recolza damunt d'una llosana de pedra. Té forma oval, amb un grup de quatre cavalls en relleu al capdamunt. Per sota mateix, neix una rosassa amb el gnòmon de vareta amb punta de baldufa. La numeració és romana i va de les sis del matí a les sis de la tarda, amb les línies horàries ben marcades.
El gnòmon no està ben orientat.
No consta a l'inventari de la Societat Catalana de Gnomònica.
Història
L'historiador Joan Valls ha estudiat una sèrie de documents relacionats amb la família Morrolius des del segle XIV fins el XVI.
El primer document que cita és de l'any 1293, quan Arnau de Morrolius i la seva esposa Elisenda reconeixen tenir un deute de quaranta-un sous amb Baró Vidal, jueu de Manresa, el 10 de maig de 1293, dient que es tractava d'un tracte econòmic sense cap ànim de lucre. Donaven com a fiador el senyor Berenguer de Palaciolo. El 5 de gener de 1295, Arnau de Morrolius feia un tracte de mutu acord per valor de tretze sous amb Berenguer Portella.
Destaquem també un altre document perquè parla de la masia veïna del Plaià: Romeu de Morrolius, amb el consentiment de la seva esposa Romia, reconegué el 23 de setembre de 1316 que devia a Jaume Verduguer, veí de Santa Cecília de Montserrat, el preu de set quarteres de forment que li havia venut, presentant com a fiador el seu veí Vidal del Plaià. El mateix Romeu de Morrolius, el 5 d'octubre de 1318, exercí com a fiador, juntament amb Arbert de la Maçanera i Bernat Tort, veïns de Castellet de Bages, en el tracte econòmic que tenien Guillem d'Ubach i la seva esposa Sança, per seixanta sous, amb Francesc d'Olius, ciutadà de Manresa.
L'any 1534 el propietari del futur mas Colomer era el senyor Salvador Oller. Aleshores, el mas Morrolius ja era un mas rònec i les seves terres estaven integrades en aquesta heretat de l'Oller.
Bibliografia
VALLS i PUEYO, Joan. El mas Morrolius. Inèdit.
