Rellotge de sol de l'Escorça
L'Hospitalet de Llobregat

    Barcelonès
    Carrer de Santa Eulàlia, s/n
    15

    Coordenades:

    41.36811
    2.13096
    427320
    4579986
    Número de fitxa
    08101 - 234
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Contemporani
    Segle
    XIX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BCIL (Fitxa núm. 89, PEPPA, 2001)
    Accés
    Fàcil
    Social
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat (Pl. de l'Ajuntament 10-22)
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    Rellotge de sol ubicat al capcer de la façana principal de ca n'Escorça. Es tracta d'un rellotge del tipus vertical declinant, circular i esgrafiat amb pols de marbre de color negre. Està orientat al sud-est. Les línies solars neixen d'un astre solar absent de decoració. Marquen les hores i les mitges hores. Del centre de l'astre, collat al pla de la paret hi ha el gnòmon de vareta, mal orientat. La numeració va de les 5 del matí a les 5 de la tarda (tot i que les línies solars arriben fins a les 6 de la tarda) en xifres àrabs. Estan realitzades a partir d'una plantilla.

    El 6 i el 9 no estan acabats de perfilar.
    Inventariat a la Societat Catalana de Gnomònica amb el número de referència 1.343

    En la bibliografia no queda clar si era la residència dels escorça que tenien el conjunt fabril al costat o era part d'un molí que aprofitava l'aigua del Canal de la Infanta.
    El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges.

    AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat.
    AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat.
    AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme.
    AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós.
    CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat.
    DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017].
    PINTA, Jordi L. de la (2017). Un aspecte del patrimoni ornamental de l'Hospitalet: els rellotges solars; dins quaderns d'Estudi, 31, octubre de 2017. Centre d'Estudis de l'Hospitalet, pp. 11-44.