Rellotge de sol de la Torre Nova
La Torre de Claramunt
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Rellotge de sol encastat entre les dues portes balconeres centrals del primer pis de la façana principal de llevant de la casa de La Torre Nova. Es tracta d'un rellotge esculpit en una llosa de pedra quadrangular de petites dimensions. El perímetre exterior està esculpit en forma de marc, deixant a l'interior els elements del rellotge. Com a element decoratiu compta amb la imatge d'un sol esclpit en alt relleu, amb ulls, nas i boca. De la boca surt el gnònom format per una vareta metàl·lica. Les marques horàries són a les hores, de les 8 del matí a les 5 de la tarda. La numeració és romana.
Història
Els orígens de la casa de La Torre Nova cal buscar-los en la família propietària del castell de La Torre de Claramunt. El 1850 moria Lluïsa d'Agulló, vuitena marquesa de Gironella, baronessa de Florejacs i senyora de La Torre de Claramunt. L'hereva, Pilar d'Agulló i de Calvo-Encalada, fou la novena marquesa, i estava casada amb Josep de Febrer i Calderón, capità de marina. El primogènit, Josep Maria de Febrer i Calvo-Encalada es casà amb Matilde Sanllehi i Alric, el 1883 i fou el tercer marquès de Villa-Palma. En canvi, el desè marquès de Gironella fou el seu germà Manuel Maria de Febrer i Calvo-Encalada. El marquès de Villa-Palma fou el continuador del domini del castell de La Torre de Claramunt, i el marquès de Gironella es va construir un nou casal l'any 1901, que seria conegut com la Torre Nova. RIBA (1988: 303) . En una de les teules de la casa es conserva aquesta data com a data d'acabament. La casa va ser pensada com a casa senyorial d'estiueig i residència, no com a casa de treball. El marquès de Gironella va ser propietari fins el 1938, moment en que ho va comprar la família Vaquer. Durant els anys de la Guerra Civil, la casa va estar ocupada per tropes italianes. La família masovera que es cuidà de la casa provenia de Cal Vilaseca, i per aquest motiu eren coneguts com els Vilaseca. La seva estada a la casa va continuar fins el 2007, any en que la casa va ser venuda als seus actuals propietaris, reformada, i convertida en un hotel. El rellotge formava part de la casa originària del 1901. Durant les obres de restauració va ser mantingut al seu lloc original.
Bibliografia
RIBA GABARRÓ, J. (1988) "La Torre de Claramunt" a Història de l'Anòia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.
