Rellotge de sol de Can Riereta
Fogars de la Selva
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Rellotge de sol situat a l’extrem dret de la façana principal de Can Riereta, orientada al sud. És del tipus vertical a migdia. Està situat a la planta pis, i durant gairebé tota el dia, queda ombrejat per un pi roig plantat al davant. Està realitzat damunt d’un preparat de calç, sense esgrafiar, de color negre. És de forma rectangular, emmarcat. Les línies horàries neixen de l’extrem superior. Marquen les hores i les mitges hores (més curtes), que van des de dos quarts de vuit fins a les quatre de la tarda, dibuixades en xifres àrabs. A partir de les 12 del migdia les hores estan escrites com a 1, 2 , 3 i 4. El gnòmon és de vareta simple, acabat en una boleta. A la part superior, encapçalant el marc exterior s’hi llegeix la data de repintat : “RENOVAT L’ANY 1.993” (destaca la puntuació errònia del miler). La paraula “L’ANY” i el vèrtex format pel gnònom i l’inici de les línies horàries estan envoltat per un cercle solar.
Aquest rellotge consta inscrit a l’Inventari de Rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica amb el número de referència, 5616.
Història
Can Riereta surt referenciat en el cadastre de 1862. La seva propietària és Teresa Masó i Cornellà, que declara posseir a més de la casa, dues quarteres de secà, mitja de vinya, tres quartans de bosc i nou quartans de terra erma.
En el padró de 1889, la Teresa (1839 - †1913) continua vivint-hi juntament amb el seu espòs, Miquel Basolí Aliart. Amb ells hi viuen el seu fill Joan (nou propietari) amb la seva esposa, Socors Montsó Ararà.
De 1905 a 1914 hi viuent la Teresa, la Socors i en Miquel Basolí Montsó.
De 1915 a 1924, continua vivint-hi la Socors amb el seu fill Miquel Basolí, casat amb Mercè Duran Massaguer i la seva filla, Socors Basolí Duran.
De 1925 fins a 1934, hi viuen Miquel Basolí Montsó amb la seva esposa Mercè Duran Massaguer amb els seus fills, Socors i Joan.
De 1945 a 1946 el matrimoni continua vivint a la casa. La filla gran es casa amb Florenci Vilà i marxa de jove a Cal Ferrer de la Serra de Gaserans. El fill morí tot just acabada la Guerra Civil espanyola.
L’any 1948 varen tenir el correu de Ramió i un petit celler on venien vi per la gent del veïnat i bosquerols. Guardaven les claus de l’església i de l’escola i en feien el manteniment.
Més endavant, amb la família, hi visqué uns quants anys la darrera mestra de l’escola de Ramió, Elisa Regí. I a principis dels anys seixanta la casa serví també com escola. Un cop tancada, la casa fou habitada per masovers.
La família referenciada visqué de la terra i del bestiar. Sembraven farratges, cereals, blat de moro, patates, fesols menuts i hortalisses. Tenien una cort amb quatre vaques. Criaven vedells i una cort amb un porc que engreixaven i mataven anualment. També disposaven d’un galliner i conillers, que portaven a mercat. Al davant de la casa hi havia el porxo per aixoplugar el carro i els arreus de treball.
Bibliografia
AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.
FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). Fogars de La selva, temps ha. Fogars de La Selva: Edició dels autors.
