Festa del Roser de Ramió

Fogars de la Selva

La festa del Roser se celebra sempre cada primer diumenge de juny. És la més popular i concorreguda de les festes de Ramió. També es coneix com a festa petita. La organització anava a càrrec de la Comissió de Festes del poble, constituïda per una representació de les principals cases. Aquesta comissió s’ocupava de la construcció de l’envelat, el lloguer de les orquestres, la programació dels actes i l’administració econòmica de la festa.

El principal acte religiós era l’Ofici que se celebrava a les 10 del matí a l’església de Sant Andreu. A més del rector, hi assitien el rector de Gaserans i d’Hortsavinyà. La missa era acompanyada per un conjunt de músics i, més antigament, pel cor del poble acompanyat de flabiols.

Un cop acabat l’Ofici, es preparava el tabernacle per a la processó de la tarda en honor a la Mare de Déu del Roser. A les quatre de la tarda començava el Rosari o les pregàries de les Vespres amb l’acompanyament dels músics. A continuació es feia la processó, també encapçalada pels músics seguits del tabernacle ben ornamentat, amb la imatge de la Mare de Déu del Roser portada per noies del poble. Els feligresos anaven al darrera seguint la imatge. Es donava la volta a l’església i se seguia pel passeig del cementiri fins tornar a l’interior de l’església. La processó, en el seu pas per l’era de la rectoria, es cantava una nadala. Més endavant es cantava “l’Ave Maris Stella” i, en arribar al cementiri, s’entonava el TeDeum. Un cop dins l’església es cantaven els Goigs de la Mare de Déu del Roser i finalment el sacerdot donava la benedicció.

A la tarda es feia el primer ball a l’envelat que la Comissió de festes havia instal·lat a l’era de la Rectoria. Començava a les set. Les orquestrines que anaven a Ramió tenien entre tres i sis músics i eren dels pobles veïns. Per alleugerir les despeses de la festa menjaven per les principals cases, repartits en parelles. Tocaven vuit peces. Per entrar al ball, els foresters havien de pagar una entrada. La gent del poble hi contribuïa com a socis o abonats col·laboradors.

Acabat el ball la gent del voltant anava a sopar a casa i endreçar el bestiar. A les onze començava el ball de sarau. Aquest cop eren 16 les peces que s’interpretaven. A la mitja part es feia la rifa de la toia, que acostumava a ser un ànec rostit de gran anomenada gastronòmica. A la segona part del ball es guardava pel ball dels casats, on cada casat havia de buscar una parella soltera. Després es feia el ball robat, on tothom ballava amb tothom i més tard el ball de l’escombra.