La família Puig consta documentada al segle XIII quan l'any 1224 tenia en alou del monestir de Sant Pere de les Puel·les. El 1255, l'abadessa confirmava que tenia el mas Puig amb les telles i drets; dos molins i una casa del molí; un altre molí; terres d'hora i regadiu i bosc al voltant d'un dels molins; la masia Prat i diverses terres. A més, els Puig eren els encarregats de cobrar les rendes i la recollida de fruits de les propietats del cenobi de les Puel·les que tenien a Canovelles, Lliçà d'Amunt, Lliçà de Vall, Palaudàries, Santa Justa i el mas Tresserra de Marata.
Anteriorment, l'any 1200, Guillem Puig, Bernat Mas i Arnau Bachs van fundar un benefici a l'església de sant Julià.
A principis del segle XV, Elisenda Puig, pubilla es va casar amb Francesc Castellar, del mas Castellar de Sant Feliu, de Sabadell. Els patrimonis no es van ajuntar perquè ell va deixar l'herència a un fill nascut d'unes primeres núpcies. Bartomeu Puig va ser condemnat a la Sentència Arbitral de Guadalupe l'any 1486 amb motiu del conflicte remença. Els Puig hagueren de redimir Jaume Puig per import de trenta lliures i per les terres preses durant la revolta.
A finals del segle XVI, van entrar dos pubills de manera successiva a la masia, però va perviure el cognom Puig per sobre del cognom del pare. L'any 1771, Pau Puig va ser nomenat col·lector de l'impost de l'Excusado de Lliçà d'Amunt.
En els anys 1645 i 1799 es van fer obres a la masia tal com consten en diverses dates situades en cairons i rajoles. A més, el 1867 es va afegir les golfes i s'obriren finestres a la façana est. El 1943 es va refer la façana i el 1964 es bastí la galeria de ponent.
