Rellotge de sol de can Mora de Baix
Sant Vicenç de Montalt
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Rellotge de sol d’autor, situat a la façana de migdia, entre els dos finestrals amb balconera de la planta pis. És del tipus vertical, amb orientació sud-est. Presenta un disseny rectangular, esgrafiat i monocrom, amb frontó i emmarcament. El de l’exterior és decoratiu, mentre que el de l’interior serveix per a dibuixar-hi les hores. Les xifres són àrabs; assenyalen des de les 5 del matí fins les 3 de la tarda. Presenta línies horàries, senceres per les hores, i curtes, en punta de llança, per les mitges hores.
L’astre solar té dotze raigs, tots ells simètrics. Del centre neix el gnòmon, de vareta simple. Per sobre, a l’interior del capcer, hi ha el monograma “IHS” amb una creu al bell mig de la lletra H que significa Jesús salvador dels homes. Presideixen l’exterior del capcer, tres creus llatines que corresponen al Calvari.
A la part inferior s’hi pot llegir el següent lema: “ME LVMEN VOS VMBRA REGIT” [A mi em regeix la llum, a vosaltres l’ombra].
Separat per una línia esgrafiada, al dessota hi ha la data de restauració realitzada per l’empresa artesanal, Estucats Alsina, de Mataró: “EM FEREN EL 1834. 1990 EM REFEREN”.
Gràcies a una fotografia [AFCEC EMC-X] realitzada l’any 1887 per Josep Danès i Torras, del Centre Excursionista de Catalunya, s’hi pot veure el rellotge de sol original. L’astre solar sembla antropomorf i pintat, amb els raigs lleugerament ondulants. El marc exterior està decorat i a la part inferior s’hi pot llegir el lema i al dessota l’any de realització, 1834. A la part superior, a ambdós costats del capcer, sembla que s’hi ha reproduït dos xiprers. Pel que fa a les hores, en el rellotge original s’hi havia dibuixat la línia de les 4 de la tarda (que en aquesta restauració no hi és) i altres detalls decoratius que la qualitat de la imatge no permet observar amb claredat.
Història
Des del principi de la cristiandat, la nomina sacra (el nom sagrat) de Iesous Christos (Jesucrist) s’abrevia de diverses formes. Les tres primeres lletres del nom de Crist en grec són IHC. En llatí és va transcriure com a IHS. L’expressió IHS significa:
I: Iesus (Jesús) / H: Hominum (dels homes) / S: Salvator (Salvador).
El monograma IHS fou adoptat per Sant Ignasi de Loiola al s.XVI com a segell i des d’aleshores també representa el nom de l’ordre dels jesuïtes. El símbol inclou la creu, el nom de Crist i els tres claus com a símbol de sacrifici, envoltat pel sol radiant de la fe.
Bibliografia
BONET i GARÍ, Lluís (1983). Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanc.
BUCH i ESTEBAN, Antoni (1984). Sant Vicenç de Montalt. Narració històrica. Patronat Pro Cultura, Urbanisme i Turisme de Sant Vicenç de Montalt.
CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.
PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023). Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat.
SALVAT, Pau (2023). Can Móra de baix, dins AA.VV. 5 cases amb història, 2; pp. 8-11. Sant Vicenç de Montalt. Ajuntament de sant Vicenç de Montalt.
