Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Rellotge de sol situat a la façana de Can Godanya, orientat al sud-est, de forma rectangular, pintat a la façana sobre l'arrebossat, amb vareta metàl·lica. Marca des de les 6 h del matí fins a les 6 h de la tarda i els números són romans.
Història
La masia de Can Godanya té el seu origen en època medieval, si bé, existia anteriorment una masia i un molí, prop del riu Tenes i la família que hi residia portava de cognom Tenes. L'any 1208, Bernat Tenes, va signar una concòrdia amb Joan Fonolleda per "encaminar la aygua que ve comuna al molí de Tenas y al molí de Roviras". Unes dècades més tard, el prior de Sant Miquel de Fai va establir a Pere d'Avalana i a la seva esposa Arsenda, el mas Tenes, el molí, les terres i els béns que havien estat propietat de Maria Tenes. A canvi, els Avalana es comprometien al pagament de censos (dos capons, quint i braçatge i dues quarteres de blat pel molí) i Pere d'Avalana, fill de Pere i Arsenda, havia de residir al mas permanentment i treballar les terres per pagar els censos.
En un moment desconegut, un Avalana va cognominar-se Tenes. Així és com Guillem Tenes i Guilleuma, el 1289, van reduir el pagament que feien al monestir de Sant Miquel per una peça de terra ubicada a l'indret del puig de Vall·llobera, al terme de Lliçà d'Amunt. El 1364, els residents a la masia continuaven portant el cognom Tenes.
Al primer quart del segle XV, es coneix que el 1423 els habitants del mas Tenes portaven ja el cognom Godanya. En aquest moment, la masia continuava sent propietat del monestir de Sant Miquel de Fai.
L'any 1533, Bartomeu Godanya, va informar que tenia la masia Tenes i llur molí, estaven derruïdes i deshabitades, i que tenia càrrega de diversos censos. Bartomeu també va informar que tenia dues feixes de terra a l'indret de Godanya, que era també del cenobi de Sant Miquel. Els Godanya tenien la masia entre els segles XVI i XVII.
Durant la primera meitat del segle XVIII, va heretar la masia la pubilla Maria Godanya, que va contraure matrimoni amb Pere Pau Sala, de Santa Maria de Montmeló. L'any 1776, Feliu Sala Godanya, fill dels anteriors, va casar-se amb Eulàlia Oliveres, del mas Oliveres de Lliçà d'Amunt, que ella va heretar. D'aquest any es té notícia de l'existència d'un inventari post mortem, i s'informa davant de notari de com era la masia Godanya. A la planta baixa hi havia l'entrada, la cuina, el menjador, el pastador, el celler i l'estable. Al primer pis hi havia la sala i tres habitacions. A les golfes hi havia el graner. A l'exterior de la masia constava l'existència d'un porxo i un pou.
Joan Sala Riera, descendent de Feliu Sala i Eulàlia Oliveres, va construir el 1872 ca l'Oliveres, seu actualment de la biblioteca municipal i la masia Godanya va convertir-se en masoveria fins al 1914. Posteriorment, va ser heretat per Josep Sala Sanromà.
Bibliografia
Ajuntament de Lliçà d’Amunt. Pla d’Ordenació Urbanística de Lliçà d’Amunt. 2014.
Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
BENZEKRY ARIMON, Albert (2007). L’Abans. Lliçà d’Amunt. Recull gràfic 1898-1975. Editorial Efadós SL, p.208-211.
ANTARELL AIXENDRI, Cinta; CIURANS VINYETA, Xavier (2009). “Ca l'Artigues, Can Godanya, Sant Baldiri” a DANTÍ, Jaume. Les arrels dels nostre poble. Itineraris pel patrimoni de Lliçà d’Amunt. Ajuntament de Lliçà d’Amunt.
GARCIA-PEY, Enric (2010). Recull Onomàstic de Lliçà d’Amunt. Els noms de casa, de lloc i de persona. Ajuntament de Lliçà d’Amunt i Grup L’Abans,p.92.