Rellotge de sol de Cal Sardanet
Fogars de la Selva
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Rellotge de sol, completament esborrat, situat a la façana principal de Cal Sardanet, dessota del carener. És del tipus vertical declinant. Sobresurt de l’arrebossat general de la façana. Conserva el gnòmon, de vareta, collat a la part superior.
Aquest rellotge no consta a l’Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica.
Història
El rellotge està realitzat en una caseta construïda en el transcurs del segle XIX. En tot cas, segons el registre cadastral, l’any 1862, el propietari era un tal Pau Pons i Gili. Tenia declarades dues quarteres de secà, mitja quartera de vinya, dues i mitja de bosc, onze d’ermes i set quartans com a terres improductives. Ja cap a finals del segle XIX, el cens de 1896 senyala com habitants de la casa, en Tomàs Xapellí, la Joaquima Romà i els seus set fills (Josep, Jaume, Maria, Joan, Joaquim i la Montserrat). En els censos de l’any 1916 i 1927, continuen habitant la casa el mateixos esmentats anteriorment, però apareix un nou fill, l’Enric, i paral·lelament els més grans, abandonen la casa familiar, probablement per establir-se en un altre indret i maridar-se. En el transcurs de l’any 1927, la família però, deixa la casa per establir-se a Tordera.
L’any 1928 ja consten com a habitants, en Narcís Llopart i la Joaquima Gelabert amb dos fills (Francesc i Carme), però dos anys després també marxen de la casa per establir-se a Malgrat.
L’any 1931 Cal Sardanet és habitat per Josep Panosa i Vilà i Dolors Masferrer i Rocosa amb els seus dos fills, l’Anicet i la Maria. L’esposa mor l’any 1953 i finalment, l’any 1961 marxen cap a Tordera.
El 1962, s’hi instal·la una família provinent de Guadalajara, composta pel matrimoni Juan Bàrcena Sastre i Lucia López Leina i els seus sis fills. Però sembla que tot just hi restaran un any ja que en el transcurs de l’any 1963 la propietat és de Joaquim Tresserres i Iglesias, que ho lloga a un tal Josep Planas i Duran i l’Esperança Albó i Valls. La parella s’hi establirà, amb els seus dos fills fins que quatre anys després marxen a viure cap a Tordera.
Bibliografia
AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.
FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). Fogars de La selva, temps ha. Fogars de La Selva: Edició dels autors.
