Rellotge de Campanar
Mura
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Maquinària de rellotge de ferro forjat i acer. Es tracta d'una estructura formada per barres de ferro encaixades que formen un paral·lelepípede dins el qual es troben els elements de la maquinària del rellotge format per quatre rodes dentades i tres cilindres amb les cordes que subjecten els tres pesos de pedra, a més d'altres engranatges. Es troba situat sobre una estructura de bigues de fusta que permet que pengin els pesos al centre.
Actualment es troba exposat a la paret lateral esquerra de l'església, sobre dues bigues de fusta que el suporten.
Història
Probablement correspon al moment de construcció del campanar, a finals del segle XVII. El rellotge prové de Moià i està marcat amb el nom de la població i un número de sèrie. Va funcionar fins als anys 1990. A finals del segle XVIII va sorgir a Catalunya una indústria artesanal basada en la construcció de màquines de rellotge senzilles però resistents. Moià va ser un dels centres productors, així com Mataró i Gironella, artesans principalment manyans i serrallers, per la qual cosa els rellotges disposaven d'una maquinària molt primitiva pel seu nivell d'acabats comparades amb les dels rellotges europeus. Aquests rellotges procedents de diferents llocs de Catalunya tenen el nom del poble gravat, com és el cas d'aquest, en el que posa que va ser fabricat a Moià i va ser fabricat entre mitjans i finals del segle XVIII. Dels artesans de Moià sembla que han sobreviscut al menys sis rellotges de campanar, segons l'inventari realitzat pel Museu de Manresa. La major part porta gravat el nom del lloc on es va fabricar i un número de sèrie, però no s'acostumava a gravar la data. Generalment els responsables de la producció van ser Josep Senesteva (1735-1808) i Francesc Crusat (1780-1833), artesans serrallers.
Bibliografia
FARRÉ, E. (2007). Els Rosals, rellotgers de Manresa al segle XVIII. Butlletí del Museu Comarcal de Manresa, nº 4.
