Relíquies de Sant Valentí Navarcles

Bages
Església Parroquial (passadís cap a la Capella Fonda).

Coordenades:

41.75202
1.90483
408949
4622823
08140-99
Patrimoni moble
Objecte
Gòtic
Modern
XVIII ?
Bo
Física
Vitrina de vidre
Fàcil
Religiós
Privada accessible
Bisbat de Vic
Jordi Piñero Subirana

Arqueta de plata on es conservaven les relíquies de Sant Valentí. Actualment emplaçada a l'interior d'un nínxol al passadís que condueix a la Capella del Santíssim. La urna o arqueta té forma de sarcòfag de caient gòtic amb ornamentació d'argent repussat, de motiu vegetal, amb fons de vellut carmesí. La caixa amida 0,49 m de llargada per 0,25 d'amplada i 0,44 d'alçada. Actualment només conté un petit fragment d'os, enganxada a la part frontal.

La devoció a sant Valentí, del qual es conservaven les relíquies a Sant Benet de Bages, compta amb una llarga tradició a Navarcles. Els navarclins l'invocaven quan faltava la pluja i també se li atribuïen propietats perquè els quecs poguéssin millorar la parla i les mares l'invocaven perquè els seus fills parlessin bé. L'any 1633 les relíquies del sant es van poder salvar d'un incendi gràcies a l'acció de dos navarclins. Sant Valentí comptava a la parròquia de Navarcles amb una administració per fomentar el seu culte. El 2 de febrer de 1690 els caps de casa de Navarcles acordaren demanar al bisbe de Vic que els concedís sant Valentí com a patró del poble. Els navarclins van fer un vot de poble i es comprometeren a celebrar cada any, el 14 de febrer, la diada del sant. Des d'aleshores es celebra en aquesta data la Festa Major d'hivern. El 1700 el rector de Navarcles aconseguí que una part de les relíquies fossin exposades a l'Església de Navarcles. Després de l'exclaustració del monestir de Sant Benet, l'any 1863, la totalitat de les relíquies de sant Valentí van anar a parar finalment a la parròquia de Navarcles. Durant la Guerra Civil les relíquies van ser saquejades. Actualment, l'única resta que es conserva és un petit os cedit per la capella de Sant Esteve, de Talamanca, que també venerava relíquies d'aquest sant. Quan les relíquies es van instal·lar a l'Església de Navarcles es destinà per a dipòsit de l'urna un nínxol practicat en un dels alterets laterals del presbiteri, defensat amb reixes de ferro. Darrerament han estat reubicades al passadís que va a la capella del Santíssim. Segons J. M. Gasol, l'arqueta data de la primeria del segle XVII (GASOL: 1981). Fortià Solà, en canvi, afirma que és del 1776 quan, amb motiu de fer-se'n l'estrena, l'abat de Sant Benet ordenà l'exàmen pericial de les restes, en el qual es constatà l'existència d'una gran quantitat d'ossos (SOLÀ: 1910, p. 99).

FERRER, Llorenç (1988). "Navarcles". Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 153. GASOL, J.M. ( 1981) "Navarcles". Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Fundació Encoclopèdia Catalana, Barcelona. P. 74. GIRBAU, Valentí (2002). Poble i parròquia. L'Església de Navarcles el segle XVIII. Quaderns de Navarcles, 10. Ajuntament de Navarcles. P. 19. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Imp. Dr. Vives, Manresa. P. 99