La devoció a sant Valentí, del qual es conservaven les relíquies a Sant Benet de Bages, compta amb una llarga tradició a Navarcles. Els navarclins l'invocaven quan faltava la pluja i també se li atribuïen propietats perquè els quecs poguéssin millorar la parla i les mares l'invocaven perquè els seus fills parlessin bé. L'any 1633 les relíquies del sant es van poder salvar d'un incendi gràcies a l'acció de dos navarclins. Sant Valentí comptava a la parròquia de Navarcles amb una administració per fomentar el seu culte. El 2 de febrer de 1690 els caps de casa de Navarcles acordaren demanar al bisbe de Vic que els concedís sant Valentí com a patró del poble. Els navarclins van fer un vot de poble i es comprometeren a celebrar cada any, el 14 de febrer, la diada del sant. Des d'aleshores es celebra en aquesta data la Festa Major d'hivern. El 1700 el rector de Navarcles aconseguí que una part de les relíquies fossin exposades a l'Església de Navarcles. Després de l'exclaustració del monestir de Sant Benet, l'any 1863, la totalitat de les relíquies de sant Valentí van anar a parar finalment a la parròquia de Navarcles. Durant la Guerra Civil les relíquies van ser saquejades. Actualment, l'única resta que es conserva és un petit os cedit per la capella de Sant Esteve, de Talamanca, que també venerava relíquies d'aquest sant. Quan les relíquies es van instal·lar a l'Església de Navarcles es destinà per a dipòsit de l'urna un nínxol practicat en un dels alterets laterals del presbiteri, defensat amb reixes de ferro. Darrerament han estat reubicades al passadís que va a la capella del Santíssim. Segons J. M. Gasol, l'arqueta data de la primeria del segle XVII (GASOL: 1981). Fortià Solà, en canvi, afirma que és del 1776 quan, amb motiu de fer-se'n l'estrena, l'abat de Sant Benet ordenà l'exàmen pericial de les restes, en el qual es constatà l'existència d'una gran quantitat d'ossos (SOLÀ: 1910, p. 99).
