Regatell
Capolat

    Berguedà
    Des de la carretera de Sant Llorenç cal agafar el trencant de Coforb, en el mateix trencant surt a l’esquerra una pista, normalment tancada, que porta a cal Caubet i més endavant al Regatell.
    Emplaçament
    Casa situada a la capçalera d’una petita coma orientada al sud-oest a la carena del morral més oriental que tanca la vall de Coforb.
    982

    Coordenades:

    42.09054
    1.80773
    401398
    4660517
    Número de fitxa
    08045 - 174
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XVIII-XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    001701400DG06A0001OA
    Autoria de la fitxa
    Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà

    Es tracta d'una casa de planta rectangular, originalment estava adossada a un marge;  consta de planta baixa i dos pisos (el segon pis constituïen les golfes però en l'actualitat s'ha pujat l'alçada de la casa convertint aquestes amb espai habitable); la coberta és de dos vessants amb el carener orientat de nord a sud perpendicular a la façana principal. 

    La pallissa estava adossada al mur de llevant i tenia la mateixa profunditat de la casa. Estables i corts estaven situades pocs metres a ponent, adossades a un marge.

    En quant a l'estructura de l'edifici, en podem destacar diferents aspectes:

    Els murs es troben parcialment revestits amb morter de calç, de tota manera podem veure que estan construïts amb lloses i blocs de pedra sorrenca irregulars i de diferents mides (més petites a la part corresponent a l'estructura originària) unides amb fang. El gruix dels murs oscil·la entre 55 cm i 60 cm a l’edifici original. En les ampliacions de llevant i ponent tenen un gruix entre 45 i 50 cm.

    Les cantoneres mostren carreus de pedra sorrenca, només desbastats, de mida sensiblement més gran que les lloses i pedres dels murs. 

    En quant a les obertures, la porta principal de la casa està situada a la façana sud i està feta amb muntants de maó massís i llinda de fusta, les finestres d’aquest nivell no són les originals. Les finestres de la planta pis tenen la llinda de fusta que es recolza sobre el mur arrebossat.

    Els elements de càrrega de l’estructura primitiva són els murs exteriors. Amb l'ampliació de l’habitatge cap a l'est, el mur de llevant de la casa original passà a constituir un element interior de suport dels forjats superiors. Bigues només carejades formen els cairats de suport del sostre, s’encasten en els murs nord i sud i suporten un empostissat de fusta.

    La coberta és de teula àrab. Els elements de suport es van reformar a finals del segle XX.

    La primera menció documental l’hem trobat en la visita pastoral a la Parroquial de Sant Vicenç d’Espinalbet de l’any 1769. L'any 1782 apareix com a pertinences de l'heretat Alzinella o Barart i com afrontació de migdia del mas Calvet (o Caubet). Al segle XIX documentem l'usdefruit del Regatell per part de l'Hospital dels Pobres de Berga i el 1877, en un inventari de l'Hospital Sant Bernabé de Berga, hi figura el mas Regatell del terme de Capolat.

    També apareix documentada en el “Registro de las casas de campo de cada Distrito y de los Aforados de Guerra.63” (ACBR) elaborat en l’any 1856.

    L’anàlisi de l’edifici ens senyala els següents moments constructius:

    Segle XVIII: la casa original estava adossada a un marge, era més petita que l’actual, de llargada ocupava des de la cantonada oest fins aproximadament enmig de les dues finestres que es troben a nivell de la planta baixa, també tenia menys alçada, deuria constar de planta baixa i planta pis. Sembla que aquesta primera estructura constava d'un annex adossat al mur est, probablement destinat al bestiar, a la planta baixa, i paller en la primera planta.

    Segle XIX: s'amplia la casa amb l'adhesió, com a part de l’habitatge, del paller que tenia adossat al mur est a la vegada que s'alçava l'edifici i es separava la casa del marge. En aquest moment es degué construir el nou paller, situat també a la banda de llevant, així com els annexes que es troben a l'oest de la casa.

    Segle XX: l'última reforma (de finals del segle XX) ha elevat la coberta de la casa, i ha modificat considerablement l'aspecte originari amb l'adhesió del paller com a habitatge i la creació de balconades tot amb materials actuals.

    CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022).  Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.

    SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004).  Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.