Refugi antiaeri de la Guerra Civil

Sant Adrià de Besòs

Durant la Guerra Civil l'existència d'una important indústria a Sant Adrià de Besòs va convertir la població en objectiu militars. En aquell moment Sant Adrià de Besòs va passa a dir-se Pla de Besòs i fou bombardejat per l'aviació italiana "Aviazione Legionaria" aliada de Franco, que provocà la mort de 39 persones. Aquesta no només bombardejava les fàbriques, sinó que també atacava als barris obrers, responent a l'estratègia "guerra total aèria", on els civils es convertien en objectius per tal de desmoralitzar al front contrari i aconseguir abans la rendició.. Davant aquesta ofensiva militar, l'Ajuntament i la població adrianenca s'organitzà per tal de poder crear espais de defensa. Són diversos els refugis antiaeris que existiren a Sant Adrià de Besòs. Tot i que actualment només se'n conserva aquest en bon estat, tenim constància del de la plaça de l'Església, el de la plaça del mercat, i els dels carrers de les Corts Catalanes, Lleida i Barcelona. El refugi de la placeta Macià es va construir gràcies a la cooperació municipal i social, ja que quan la brigada de l'Ajuntament acabava el seu torn, començaven els veïns. Un cop acabada la guerra, l'any 1939 es clausurà. L'any 2003 el Ple de l'Ajuntament el declarà Bé Cultural d'Interès Local, i el 2005 va començar un projecte per tal de recuperar-lo. L'objectiu era el de recuperar l'espai i donar-lo a conèixer als ciutadans per mitjà de visites guiades i concertades. Amb l'ambient històric que el caracteritza, la seva tipologia, el seu ús, la distribució i els sistemes constructius. La intervenció incloïa la instal·lació d'un paviment de formigó continu en el terra del refugi -que abans era de terra argilosa-, la incorporació d'un sistema d'il·luminació adient, l'adequació de l'accés i també del sistema de ventilació. El 2008 l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs museïtza i senyalitza el refugi antiaeri, amb ajuda del Memorial Democràtic. A part d'aquest vessant més pedagògic, el refugi també té un vessant de caràcter cultural, on s'aprofita l'espai per fer-hi concerts i obres de teatre.