Rectoria de Sant Pere de l'Esgleiola
L'Espunyola
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
La rectoria està situada sobre un tossal rocós, i adossada al mur de llevant de l'església de Sant Pere de l'Esgleiola. La casa consta de planta baixa, primera i sotacoberta, la teulada és a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que obre al sud, a la plaça que hi ha davant l'església i la rectoria. Actualment es troba en ple procés de reforma. La casa presenta almenys dues fases constructives, una primera estructura més petita, que a la façana sud és clarament identificable ja que hi podem veure la cantonera que n'assenyala el límit; era conformada per murs de pedra desbastada de mides i formes irregulars i unes grans cantoneres de pedra picada i polida; les obertures a la façana principal estaven distribuïdes en tres eixos verticals i simètrics, a planta baixa la porta al centre i una finestra a cada costat, i a planta primera tres balcons, totes les obertures emmarcades amb maó massís als muntants i en llinda, col·locat a plec de llibre formant arcs rebaixats. Posteriorment, la casa s'amplia sembla que pel costat nord, fins al límit amb la sagristia, i cap a llevant; es tracta d'una estructura feta ja amb cantoneres de maó massís, i les obertures amb muntants també de maó i llinda plana de ciment encofrat, algunes han estat realitzades o modificades actualment arran de la reforma que s'hi està duent a terme. Abans de la reforma l'angle sud-est d'aquesta ampliació era coronat per un terrat. Els murs del costat de ponent de la casa són els de l'església, en ells hi podem observar diferents tipus de parament, resultat també de les diferents fases constructives de l'església.
Història
La rectoria de Sant Pere és de construcció força contemporània, pel tipus d'acabat dels murs i de l'emmarcament de les obertures, ens assenyalen una estructura de finals del segle XIX o potser fins i tot principis del XX.
L'església de Sant Pere de l'Esgleiola consta documentada ja des d'època medieval; la primera notícia documental és del 1112, en que s'esmenta l'església com un dels límits d'una donació realitzada per un particular a Santa Maria de Solsona. Al 1314 el cavaller R. Cespunyola ven al seu oncle R. de Sant Serni la tercera part del delme que rebia de les parròquies de Sant Climent de l'Espunyola i de Sant Pere de l'Esgleiola i dels seus termes, això és, el terç del delme de blat, vi, carnalatge,llana, formatge, cànem, lli i demés que ell pogués rebre; a més també li va vendre els masos de Segats de la parròquia de Sant Climent i el de "Cruilops de la de Cesgleyola", consta que els tenia en feu pel senyor rei d'Aragó (SERRA VILARÓ:1989:VOL.I, 475). l segle XIV, . El temple que veiem avui és però obra bàsicament del segle XVIII amb una façana d'estil neoclàssic, datada el 1831.
