La parròquia de Sant Pere de Boixadors fou construïda conjuntament amb la nova església de Sant Pere de Boixadors durant la primera meitat del segle XX.
L'any 1867 un grup de veïns i el rector, Josep Vergés, van demanar al bisbe, Lluís Jordà, que es duguessin a terme uns plànols i un pressupost per aixecar una nova església a la zona de les Bassetes. L'any 1874 el Sr Francisco Vilarrúbia, del mas Gotzems, va deixar en testament que dues cinquenes parts de la seva herencia anessin destinades a la construcció de la nova església designada a la zona de les Bassetes i una casa per allotjar les germanes Terciàries del Carme, les quals hi van renunciar. No obstant, no es va signar l'escriptura de compra dels terrenys fins l'any 1930, fins aleshores propietat de Joan Giralt i Parés, de Sant Pere Sallavinera. Al gener de 1931 es va signar el contracte per la construcció de l'església i la casa rectoral, segons plànols de l'arquitecte diocesà Josep Mª Pericas.
L'acord el van signar el rector de Calaf, Pere Farràs, rector de Boixadors, Nicolau Panadès i Rafel Vidal, comissionats del bisbe i Francesc Pujol, mestre de cases.
Segons l'acord, la façana de l'església i de la rectoria havien de ser arrebossades i ratllades a pedra vista i per dins enguixades i pintades de blanc. Les teules i els maons es van fer a un obrador i forn que hi havia a Cal Gotzems.
