Rectoria de Coforb
Capolat

    Berguedà
    Des de la carretera de Sant Llorenç (BV-4241) cal agafar el trencant de Coforb, uns metres abans d’arribar a ca l’Alen cal agafar un trencant a la dreta, es passa pel costat de l’església i al seu costat es troba la rectoria.
    Emplaçament
    La rectoria està adossada al mur oest de l’església de Sant Martí de Coforb.

    Coordenades:

    42.091041150049
    1.7921866849065
    400114
    4660590
    Número de fitxa
    08045 - 22
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Medieval
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XI-XX
    Any
    1901
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    001600300DG06A0001QA
    Autoria de la fitxa
    Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà

    Es tracta d'un edifici de planta trapezoidal, que consta de planta baixa, planta pis i golfes amb una distribució de tres cossos paral·lels delimitats per envans que es recolzen en dos pilars centrals i actuen com a suport dels forjats. La coberta és de teula àrab a dos vessants amb el carener orientat de nord a sud perpendicular a la façana principal.

    La rectoria està adossada a l'església i la sagristia, per tant, el mur de llevant està compartit amb aquests edificis fins el nivell del primer pis, a partir d’aquí, es va construir un mur que cavalca sobre els murs dels edificis esmentats. Els murs de la rectoria tenen un gruix de 45 cm, fet amb blocs de pedra sorrenca de diferent forma i mida cohesionats amb morter de calç. Les divisions internes es fan amb envans, probablement de maó de cantell.

    Les cantoneres són de maó massís, les de llevant estan construïdes sobre el mur de l'església i de la sagristia. En general no formen un cadenat regular per lligar-les amb el mur.

    La porta i finestres originals estan fetes amb muntants i arc rebaixat de maó massís a plec de llibre amb una decoració de maó als vèrtexs que sobresurten lleugerament del mur.

    A l'interior trobem dos pilars que es desenvolupen fins la teulada i que són el suport central de bigues jàsseres, aquestes estan orientades de nord a sud sobre les quals es recolzen cairats, només carejats, que al seu torn són el suport de la solera a base de revoltó de guix.

    La coberta és de teula àrab a dos vessants amb el carener de nord a sud. Els elements de suport han estat reformats a finals del segle XX.

    A la façana principal, a l'altura de la planta baixa hi trobem la porta que data d'inicis del segle XX. És la porta principal de la casa, que està formada per un arc rebaixat de maons a plec de llibre sobre muntants de maó massís que no formen el típic cadenat de cohesió amb el mur. Els angles superiors mostren un ornament del mateix material en forma de cornisa. Tot el marc de la porta sobresurt uns centímetres del mur de la façana.

    A la mateixa façana principal, a l'altura del primer pis hi trobem una finestra també d'inicis del segle XX. Es tracta d'una obertura formada per un arc rebaixat de maons a plec de llibre sobre muntants de maó massís que no formen el típic cadenat de cohesió amb el mur. Els angles superiors mostren un ornament del mateix material en forma de cornisa, ampit i muntants simulen també un arrencament de columna. Tot el marc de la finestra sobresurt uns centímetres del mur de la façana.

    L’anàlisi de l’edifici senyala els següents moments constructius:

    Segle XX (principis): a la façana principal hi podem veure inscrita la data de 1901, la qual, pensem, que es pot correspondre amb el moment de construcció de l'edifici, ja que presenta les característiques constructives pròpies de principis de segle. En aquest moment, l’edifici consta de planta baixa i planta pis amb unes golfes inexistents o en tot cas molt petites. Per entendre la divisió interna cal mencionar que en els seus inicis, aquest edifici contenia l’escola de Coforb i també era la seu de l’ajuntament de Capolat. La divisió interna és en base a tres naus, separades per envans. A nivell de la planta baixa, el cos de llevant era la classe dels nens, el cos de ponent era la classe de les nenes, en el centre hi podria haver la seu de l’ajuntament. A la planta pis, inicialment, es troba la sala en el centre; el cos de ponent està dividit en dues habitacions, la del sud-oest és l’habitació del capellà, té una estructura d’alcova; el cos de llevant també deu tenir dues divisions, la del nord és la cuina amb una llar de foc en l’angle nord-est, la del sud és una habitació.

    Segle XX (mitjans): es reforma la planta pis, els cossos de llevant i el de ponent es divideixen en tres espais, a tal efecte s’obre en el mur de ponent una nova finestra. Possiblement, en una tercera fase, s’eleven els murs est i oest rebaixant la inclinació del pendent de la teulada.

    SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004) Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.