Rectoria
Santa Coloma de Cervelló
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici de planta irregular (vagament en forma de lletra L), amb planta baixa i primer pis, situat entre el camí de Can Via i el carrer de l'Església. Un dels trets més característics de l'edifici és la seva connexió del seu primer pis amb l'església de Santa Coloma mitjançant un pont cobert (l'obra del qual és de maçoneria però que se sustenta sobre un arc rebaixat de maons) que traça un passatge sota seu.
La façana situada davant l'església de Santa Coloma presenta un arrebossat uniforme i unes obertures rectilínies tant en planta baixa com en el primer pis, que semblen ser el resultat de remodelacions contemporànies de l'edifici.
El cos principal, no obstant, és aquell la façana del qual s'obre al sud-oest. A la planta baixa, presenta al centre una gran portalada adovellada que, si bé originàriament devia traçar un arc de mig punt, posteriorment fou alterada retallant-ne l'intradós fins deixar-hi una obertura rectangular. A esquerra i dreta de la portalada s'hi disposen una i dues finestres (respectivament) quadrangulars protegides amb sengles enreixats. Al pis superior hi ha tan sols tres finestres, totes adintellades, si bé la de l'esquerra té la part superior retallada simulant un arc rebaixat monolític. La finestra central té sobre seu un arc de descàrrega de maons. Tota aquesta façana està feta amb maçoneria irregular vista (originàriament arrebossada, com mostren fotografies antigues), llevat dels blocs de pedra ben tallada que defineixen les obertures i un bloc situat al damunt de la clau de l'arc on hi ha esculpits dos angelets barrocs que sostenen una porta, la porta dels cels. Probablement aquest element formava part originàriament del portal de l'església.
De la resta de l'edifici cal destacar la galeria d'arcs peraltats que hi ha a l'angle sud-est del primer pis.
També conegut com a Casa Parroquial. A l'interior, que no s'ha pogut visitar, hi ha constància d'una pedra amb una inscripció gòtica i una altra amb un esgrafiat que representa un campanar, a més d'una sitja, un forn, un arc de pedra a la planta baixa del segon cos i un arrimador ceràmic.
Història
La rectoria (hospicium rectoria) està documentada des de l'any 1357, precisament arran de la necessitat de restaurar-la, palesant que el seu origen és encara anterior. La documentació escrita també deixa testimoni de reformes als segles XV, XVII i XIX. Les darreres intervencions corresponen a finals del segle XX: el 1990 es va fer una nova coberta, el 1995 es van substituir els forjats suportats per bigues de fusta per uns de nous amb bigues de formigó i es van col·locar nous paviments, i el 1998 es va arreglar el pas elevat que uneix la rectoria i l'església.
A més de la funció principal d'habitatge del rector, està documentat l'ús de la rectoria com a lloc de reunió del consell de la vila al llarg del segle XVII. El mes de juliol de 1936, l'església va ser saquejada per forasters i la rectoria va ser destinada a seu del comitè local de la UGT, biblioteca i taller de modistes.
Bibliografia
MONJAS MANSO, L. (1995): Santa Coloma de Cervelló a l'Alta Edat Mitjana. Plecslocals d'Història, 2. Santa Coloma de Cervelló: Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló.
PADRÓ, J.; RIQUELME, J. (2002): Santa Coloma de Cervelló. Valls: Edicions Cossetània.
V.A. (2011): Inventari de masies i elements singulars del municipi de Santa Coloma de Cervelló. SPAL, Diputació de Barcelona.