Rectoria
Sant Sadurní d'Anoia
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 6 (30/09/2010).
Pla especial urbanístic de protecció del patrimoni i catalogació de béns de la parròquia, al terme municipal de Sant Sadurní d'Anoia (Aprovat per la Comissió Territorial d'Urbanisme del Penedès, en la sessió de 30 de maig de 2024).
Descripció
Casa entre mitgeres amb coberta de teula àrab en dues vessants i carener paral·lel a la façana. Consta de planta baixa, pis i golfes. La façana és de composició simètrica, amb dos eixos principals verticals, un sòcol de peces de pedra a la base cobreix la façana horitzontalment.
El primer eix vertical té el portal d’entrada emmarcat amb peces de pedra motllurades, i a sobre hi la inscripció “RECTORIA” entre motius vegetals decoratius. Al primer pis hi ha un balcó de llosana de pedra i barana de ferro forjat amb barrots llisos i algunes brèndoles torxades (en forma d’espirall), el centre presenta decoració geomètrica de laminats de cinta, i els extrems dels passamans estan decorats amb poms. Les obertures es tanquen amb gelosies.
L’altre eix de simetria, a l'esquerra, ve definit per una finestra a la planta baixa emmarcat en peces de pedra motllurades, sobre hi la inscripció “1925” ornamentada amb motius vegetals acabats amb volutes. Destaca el reixat de la finestra, de forja de ferro complexa i amb elements decoratius de laminats de cinta. L’obertura i el balcó d’aquest eix és igual que el descrit anteriorment.
La planta superior de l’edifici disposa una galeria horitzontal de referències gotitzants, amb quatre pilars que sustenten una cornisa amb ràfec de biguetes i llates de fusta. També destaca la decoració de peces de pedra rectangulars disposades verticalment en els límits de la finca, a manera d’orla.
La façana està profusament decorada amb esgrafiats d’estil noucentista: orles amb motius geomètrics al voltant de les obertures, garlanda floral sota de la galeria, i rellotge de sol enmig de la façana. Per últim, cal citar el baix relleu ubicat sobre el rellotge de sol, protegit amb cornisa trencaaigües representa dos angelets sustentant un escut amb una creu; i la placa ceràmica a la planta baixa que recorda que en la plaça es celebra cada any la festa de la Fil·loxera, una de les més populars de la vila.
Història
Entre 1924 i 1925, la parròquia de Sant Sadurní d’Anoia li va fer un doble encàrrec a l’arquitecte Francesc Folguera i Grassi: el condicionament i la nova construcció d’una nova façana per a l’església parroquial de la vila, i la construcció d’una nova rectoria. El projecte presenta algunes diferències respecte a allò que finalment es construiria, de forma que la galeria superior amb columnes, l’orla de pedra que emmarca l’edifici i els esgrafiats quedarien més simplificats. El resultat és una mostra de l’arquitectura noucentista basada en el renaixement i el barroc autòcton (CUBELES, 1991).
Francesc Folguera i Grassi (1891-1960), va realitzar diferents obres el centre històric de la vila, així com el projecte d’ampliació del cementiri (CUBELES, 1991). Les obres fetes a Sant Sadurní formen part de la primera fase del seu exercici professional. Executà les seves obres seguint el corrent noucentista, tot i que al final derivà cap a una estètica racionalista. Formà part del GATCPAC (POUM, 2010).
Els esgrafiats d’estil noucentista foren fets pel pintor Jaume Busquets i Mollera.
Bibliografia
CUBELES, Albert (1991). Urbanisme i arquitectura a Sant Sadurní d’Anoia (1865-1923). Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia. L'Avenç, p. 87.
LLORAC, Salvador (1994). “ La parròquia i església de Sant Sadurní d'Anoia, olim Subirats, des dels seus orígens fins al moment actual", a Miscel·lània Penedesenca 1994, vol. 19.
SOLANS, Joan Antoni (2010). POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 6.
