La historiografia tradicional atribueix la construcció d'aquest rec a una iniciativa dels comtes de Plasència, senyors de Montbui, i s'hauria convertit en un dels estímuls importants en la fixació de la població al nucli antic de Santa Margarida: "El rec del Comú de Montbui va ser construït pel baró de Montbui, per a proveir-se de l'aigua necessària, des de Cal Alemany fins a la Casa Gran. Per tal motiu, els que utilitzaven l'aigua per regar, havien de dar-li parts dels fruits que collien. Ara aquest rec ha passat a domini públic i s'escura cada any al matí de Sant Isidre, prenent part en aquesta feina un de cada casa, cridats pel nunci; que a punta de dia segueix el poble trucant una planxa de ferro, que és el senyal de costum."AMENOS (1949: 129-163) Tot i la presumpta autoria que la tradició popular atribueix als comtes de Plasència, el rec és una construcció documentada des del segle XIV, i es tractava d'un rec de caràcter comunal no subjecte a restriccions fiscals per part dels senyors del terme. Aquest fet no descarta modificacions i ampliacions fetes al segle XVII lligades a l'arribada de l'aigua a la Casa Gran, propietat dels comtes. També la creació de la primera Comunitat de regants als segle XVIII indica la titularitat pública d'aquesta infraestructura. La documentació municipal de finals del segle XIX descrivia el rec procedent "de una presa construida de muchísimos años en el torrente Garrigosa, muy cerca del manatial de Can Alemany, para recoger sus aiguas y las del Grifol, fuentes que salen en el alveo del torrente, para llevarlas por medio de una acequia hasta una balsa, desde donde las utilizan los vecinos para riego y usos domésticos" TORRAS (1991: 35)
