Rec Comú
Santa Margarida de Montbui

    Anoia
    Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui)
    Emplaçament
    Des del nucli antic de Santa Margarida, entre el torrent Garrigosa i el camí de la Llacuna.

    Coordenades:

    41.55441
    1.60226
    383437
    4601248
    Número de fitxa
    08250-3
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Obra civil
    Medieval
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XIV-XXI
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Productiu
    Titularitat
    Privada
    Comunitat de regants de Santa Margarida (C/Anselm Clavé, 3 08710 Santa Margarida de Montbui)
    Autoria de la fitxa
    Raquel Valdenebro Manrique

    Rec de 5,5 km de llargada que canalitza les aigües al naixement del Torrent de la Garrigosa i discorre en direcció al nucli antic de Montbui. El curs del torrent és paral·lel al torrent i al vell camí de la Llacuna. La seva estructura està formada per un petit vall excavat al terra d'entre 20 i 25 cm de fondària i uns 20 cm d'amplada de mitjana. La construcció és feta amb lloses de pedra tot i que alguns trams ha estat reformat amb formigó. El rec omple al llarg del seu recorregut diverses basses destinades al rec d'horts. Un cop entrat dins del nucli de Montbui el rec omplia una bassa situada a tocar de l'església de Santa Margarida, per regar els horts de la rectoria, i dues basses dins la propietat de la Casa Gran, una per regar els horts i una altra per rentar la roba i per usos domèstics.

    Actualment el rec continua regant els horts propers al nucli de Santa Margarida.

    La historiografia tradicional atribueix la construcció d'aquest rec a una iniciativa dels comtes de Plasència, senyors de Montbui, i s'hauria convertit en un dels estímuls importants en la fixació de la població al nucli antic de Santa Margarida: "El rec del Comú de Montbui va ser construït pel baró de Montbui, per a proveir-se de l'aigua necessària, des de Cal Alemany fins a la Casa Gran. Per tal motiu, els que utilitzaven l'aigua per regar, havien de dar-li parts dels fruits que collien. Ara aquest rec ha passat a domini públic i s'escura cada any al matí de Sant Isidre, prenent part en aquesta feina un de cada casa, cridats pel nunci; que a punta de dia segueix el poble trucant una planxa de ferro, que és el senyal de costum."AMENOS (1949: 129-163) Tot i la presumpta autoria que la tradició popular atribueix als comtes de Plasència, el rec és una construcció documentada des del segle XIV, i es tractava d'un rec de caràcter comunal no subjecte a restriccions fiscals per part dels senyors del terme. Aquest fet no descarta modificacions i ampliacions fetes al segle XVII lligades a l'arribada de l'aigua a la Casa Gran, propietat dels comtes. També la creació de la primera Comunitat de regants als segle XVIII indica la titularitat pública d'aquesta infraestructura. La documentació municipal de finals del segle XIX descrivia el rec procedent "de una presa construida de muchísimos años en el torrente Garrigosa, muy cerca del manatial de Can Alemany, para recoger sus aiguas y las del Grifol, fuentes que salen en el alveo del torrente, para llevarlas por medio de una acequia hasta una balsa, desde donde las utilizan los vecinos para riego y usos domésticos" TORRAS (1991: 35)

    AMENÓS I ROCA Amadeu (1949) Notes històriques del castell i el poble de Santa Margarida. Rectorologio de Santa Maria de Igualada y otras obras. Pàg. 129-163. RAURICH J. SANTACANA M (1982) L'activitat econòmica a l'àrea igualadina a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50 TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.