Raval Les Casetes Collsuspina

Moianès
Les Casetes

Coordenades:

41.83086
2.17509
431502
4631326
08070-38
Patrimoni immoble
Conjunt arquitectònic
Modern
Contemporani
XVIII-XX
Bo
Inexistent
Fàcil
Residencial
Privada
Varis propietaris
María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona

El Raval de Les Casetes és un barri de Collsuspina que es troba a la banda nord del nucli urbà, a l'altre costat de la carretera N-141 de Vic a Manresa. El barri es va configurar inicialment al peu del camí Ral o camí de Muntanyola, amb cases que es van començar a construir a mitjans del segle XVIII, tal i com veiem a les llindes de les cases (1765, 1770, 1782), i amb la construcció d'aquest raval s'ampliava el nucli del poble per la banda nord. Durant la primera meitat del segle XX es van construir altres cases i xalets entre les antigues masies el Cerver i la Torre Magra, ampliant considerablement aquest nucli. El carrer de Les Casetes es va pavimentar l'any 1984 amb un projecte de l'Ajuntament i subvenció de Diputació de Barcelona, ja que abans era un camí estret i de difícil trànsit, tot i ser un camí important, el camí de Muntanyola. L'estructura dels habitatges del segle XVIII és similar, habitatges entre mitgeres, de planta baixa i un o dos pisos amb teulada a doble vessant i carener paral·lel a la façana principal que s'obre a nord-oest, al camí. Són edificacions en pedra i amb alguns elements decoratius, com les llindes de portes i finestres amb dates. La resta d'edificis d'aquest nucli són cases que responen a un tipus d'arquitectura de principis del segle XX, de casetes d'estiueig.

El nucli urbà de Collsuspina és relativament modern i es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, i poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. El 1680 Francesc Monpar va fer una gran casa al costat de can Xarina que també va fer d'hostal durant dos segles. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves, coincidint amb l'època en que es comencen a fer habitatges al peu del camí de Muntanyola, originant aquest raval. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos i el 1830 hi havia dos paraires, un teixidor i dos ferrers. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012).

Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona.
Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona.
IPAC Generalitat de Catalunya.
Pladevall, A. (1971). Notícies històriques sobre el terme i parròquia de Collsuspina. Programa de la “Fiesta Mayor de Collsuspina”, setembre de 1971.
Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la “Fiesta Mayor de Collsuspina”, setembre de 1971.
Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona.
Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.