Raval del Jordi
Castellbell i el Vilar
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Conjunt de cases aixecades al vessant septentrional de la riera de Marganell, abans d'arribar a la Fassina. És una zona de forta pendent, la riera es troba 25 metres per sota el nivell de les cases en un espai molt estret, on a més hi passa la carretera B-1123 de Castellbell a Marganell.
La casa de cal Jordi dóna nom al conjunt i fa referència al nom d'un masover del Brunet entre els anys 1724 i 1772: Jordi Colldeforns.
Els noms de les vuit cases del Raval del Jordi segons una relació de l'any 1925, on consta com a "Arrabal d'en Jordi", són els següents: can Fassi, dels hereus d'Esteve Trulls Vidal; can Menual, de Valentí Enrich Calsina; can Juanet del Collell, de la vídua de Jaume Palau; can Jordi, d'Isidre Colldeforns Font; can Llorens, de Llorenç Fainé Bussó; can Ramón, de Jaume Torres Casanovas; casa sense renom, de Jaume Vives Brunet; i can Tico de Ferrerolas, de Francesc Bach Sala.
Per la part posterior de cal Jordi es veuen dues tines. A la casa del costat també ho semble. Segurament la totalitat d'aquestes cases tenien tines en el seu origen per la producció pròpia de vi. No sabem en quantes es conserva la tina.
Història
Les parcel·les sobre les que s'aixequen aquestes cases formaven part de la finca del Brunet. El Jordi i els altres haurien estat parcers del Brunet i a finals del segle XVIII o principis del XIX s'instal·larien en aquest lloc. Documents testifiquen que les dues primeres cases establertes van estar pagant un cens anual de dues pessetes fins l'any 1929. La primera casa, cal Jordi, data dels anys 1795 a 1796. La segona que es va construir va ser cal Llorenç, a l'any 1802 a 1803. Després va ser el torn de cal Fasi i de mica seguiren totes les altres.Vers l'any 1800, trobarem el parcer anomenat Jaume Coldeforns, àlies Jordi.
Abans de les fàbriques tota la gent d'aquest veïnat vivien de la pagesia, de les terres que conreaven, en bancals darrera de les cases, en els racons dessota de la Torre del Burés i a l'altre costat de la riera, a la falda del turó del Marquès. L'economia familiar estava basada en la producció vinícola. Una part de la producció era per als propietaris del castell en la proporció de tres carros per la casa i un carro pel castell. La que era pel castell la duien directament a la Fassina, on els amos hi tenien la destil·leria. Al segle XIX fins i tot van arribar a fer una partió del cinquanta per cent.
L'electricitat va arribar l'any 1922, que costà 118,20 pessetes per família, una petita fortuna. L'aigua corrent va arribar entre els anys 1965 i 1966. Abans l'havien d'anar a buscar a la font del Raval del Jordi, situada sota de cal Tirot. L'any 1925 i 1926 van fer arribar l'aigua a les cases amb la força d'un ariet, col·locat en el saltant d'un viver sota la carretera de Marganell, en el quilòmetre 0,6. Paral·lel al servei d'aigua va arribar el telèfon.
Actualment aquest raval està fortament lligat al veïnat del Burés. Durant molt de temps la gent passava per l'antic Camí Ral que encara es veuen alguns trams de la carretera actual.
Bibliografia
Col·lectiu El Brogit. (1983). El raval del Jordi. Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar. Dins Revista Brogit, núm. 13, desembre 1983; pp. 1
VALLS i PUEYO, Joan. Raval del Jordi. Inèdit
