En la darrera capbrevació coneguda, datada de l'any 1759, obligada per Josep Amat i Junyent, segon marquès de Castellbell, consta un tal Francesc Bach no com a propietari sinó que havia anat a viure a un "apartament de casa, que consisteix en una cambra y cuina, contigua á la sala del mas Ferran, àlies Llopart" (l'actual Ferran). Aquest personatge era germà d'Eudald Bach, naturals de la parròquia de Sant Llorenç de Dosmunts una sufragània de la parròquia de Sant Andreu de Pruit. Van arribar a Castellbell i el Vilar a la primera meitat del segle XVIII. Aquests dos germans eren nebots del rector de la parròquia de Sant Vicenç de Castellbell, el doctor Francesc Bertran, que va substituir en el càrrec al rector Jaume Dolcet l'any 1724 fins l'any 1730. Aquest rector havia adquirit el mas Ferreroles.
Sabem també que l'amo del Burés, Esteve Burés i Arderiu, va comprar l'any 1889 una peça de terra de quaranta quarteres compost de bosc i vinya al mas Ferran per a construir un vedat de caça per al seu fill Francesc Burés i Borràs, i al capdamunt hi va fer construir una torre.