Pintura a l'oli ubicada en una de les capelles laterals, dins l'església de Sant Vicenç de Castellbisbal. Es tracta d'una pintura on es representa la Santa en actitud de pregària sostinguda per dos àngels. Santa Rita llueix en aquesta imatge l'hàbit de monja agustina i els àngels apareixen representats en la figura de dos querubins alats. Al marge esquerre de la pintura, utilitzant en recurs d'una finestra oberta, s'emmarca un paisatge al fons on s'aprecien les muralles d'una ciutat, en referència a Cascia (Itàlia), poble on va viure Santa Margarida, i una rosa en referència al darrer passatge de la seva vida. En aquest passatge s'explica que Santa Margarida, trobant-se detinguda al llit per una malaltia que la tenia impossibilitada, va demanar a una companya del monestir que anés al jardí de casa seva on trobaria una rosa florida, tot i que era hivern i estava ben nevat. La companya, tot i els dubtes, va fer-li cas, i va trobar la rosa. Aquest fet va fer créixer la popularitat de Santa Margarida al seu poble com a intercessora de causes impossibles. A nivell estilístic, es tracta d'una obra d'autor desconegut, pintada segurament a finals del segle XVIII, on predominen els tons foscos i bruns propis de la pintura de temàtica religiosa d'aquest període.
