Puigmoltó
Mediona
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Casa pairal formada per diferents cossos adossats a l’edifici principal per la banda nord i oest. És una construcció rectangular de murs de maçoneria amb coberta a doble vessant, amb planta baixa i pis. La façana principal està a la cara sud, i al centre hi ha el portal fet amb arc rebaixat definit per blocs de pedra. A la clau hi ha la data 1855 en relleu, a l’interior d’un cartutx en forma ovoide rebaixat a la pedra. Per sobre hi ha un mural de rajols vidrats amb la Moreneta, l’escolania i les muntanyes de Montserrat.
Les obertures són quadrades amb dues finestres rectangulars a l’oest de la porta i dos balcons respectant l’eix de simetria al primer pis. Destaquen tant les balustrades com reixes de ferro forjat de les obertures.
La resta de cossos annexats també són construccions fetes de maçoneria, al cos nord hi destaquen obertures d’obra amb arc de mig punt a la planta pis, i una bateria de sis finestres rectangulars a la façana nord.
A l’entorn de la construcció principal hi ha altres edificis de menors dimensions, una zona enjardinada delimitada per un mur de maó vist i pedra d’estil modernista. La porta d’accés és de ferro forjat, ancorada en dues pilastres d’obra rematades amb un pinacle en forma de pinya. A la banda oest dels terrenys hi ha un gran magatzem de planta rectangular.
S’accedeix a la finca per un camí particular amb xiprers a banda i banda, senyalitzat a peu de carretera amb un pilar circular coronat per mitja esfera definida per un cordó metàl·lic amb el nom de Puigmoltó i l’esfera decorada amb trencadís ceràmic de color verd.
En els terrenys de Puigmoltó, hi ha una antiga fassina, és a dir un taller de producció d’aiguardent, amb la data 1727 inscrita a la llinda.
Història
Lloc esmentat el 1202 en una donació al monestir de Santes Creus per part de Berenguer de Galtzan i la seva muller Ermessenda, del seu alou franc, de nom “podio Molton” en terrenys del Castell de Mediona. En aquest moment sembla que l’edificació tenia una torre de planta circular, les traces de la qual, es conservarien diens l’edifici actual.
Ja al segle XVI la família Gustems apareix com administradora de les propietats del monestir. Més endavant i a finals del segle XVIII, la zona és considerada com a quadra, edifici fortificat i consta com inclosa al terme de Sant Joan de Conilles. Amb la desamortització del segle XIX, la família Gustems passa a ser propietari de la finca.
