El Puigdon està situat al límit nord del terme municipal, en la carena de Puig Cornador, Santa Margarida de Vinyoles i Sant Pere de Serrallonga, anomenada serra de Sovelles.
Amb els seus 1207 metres, constitueix el punt més elevat de la regió del Lluçanès ja que, junt amb els Munts, és l'única serra que supera els 1000 metres en tota la regió. El Puigdon té també la peculiaritat de ser el punt més septentrional del Lluçanès, és a dir, el seu límit nord. Aquest fet és observable des de gran part del Lluçanès, ja que al mirar cap al nord, la primera carena important que hi apareix és la serra de Sovelles en la que es troba el Puigdon.
Geològicament, la formació de la serra de Sovelles és diferent al de la resta del Lluçanès ja que es pot considerar que si bé en temps remots la major part del Lluçanès formava part d'un mar interior; la part septentrional, en la que es troba Alpens, formava part del Prepirineu.
Un altre fet geològic interessant són els afloraments rocosos que es troben en tota l'àrea propera al Puigdon. Es tracta de formacions tipus "Rocadepena", encara que no tan espectaculars, que es troben repartides en tota la serra. Tenen la peculiaritat d'estar totes orientades d'est a oest, la mateixa orientació que segueix la carena.
Des del cim del Puigdon no es gaudeix de vistes especialment destacables, ja que no compta amb cap promontori o punt elevat per sobre del bosc i no es troba exactament a la carena que es veu des del sud, si no que està una mica més al nord. Per tant, per gaudir de vistes excel·lents s'ha de seguir la carena més enllà del Puigdon, en el punt on aquesta passa just per sobre la masia de Soler. Des de diversos punts d'aquesta part de la carena, propera a Puig Cornador, es pot divisar grans extensions de terres al sud ja que per lluny que es miri en direcció sud no es troben cadenes muntanyoses de superior altura.
Pel que fa a la vegetació, el Puigdon i el seu entorn compten amb un clima més proper al prepirinenc que al de la depressió central. Això permet que en una part de la carena del Puigdon trobem diversos camps de pastura en un paisatge muntanyenc. La major part de la zona, però, està formada per un bosc de pi roig amb sotabosc de boix, tot i que en bona part del bosc, el boix s'ha substituït per grans acumulacions de romagueres, fet que denota una mala gestió del pasturatge a la zona.