Puigciutat
Oristà
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El jaciment de Puigciutat es troba situat dalt d'una península elevada solcada per un meandre de la riera Gavarresa a l'est del castell de Tornamira. Les vessants escarpades d'aquesta península permeten una bona defensa de l'emplaçament i el pla del damunt de la península un bon lloc per habitar-hi. L'assentament ocupa un altiplà de 400 x 160 metres (amb una extensió de prop de 4 ha) amb cobertura forestal i agrícola.
Es tracta d'un poblat, que no ha estat mai excavat arqueològicament, amb estructures a l'aire lliure, entre les que destaquen diversos fragments de grans parets construïdes amb grans carreus i altres murs i parets fetes amb pedra seca. Segons informacions del Sr. Camil Vilalta (l'any 1990) sota els camps de conreu existeixen diverses parets i paviments d'habitació amb gran quantitat de cendres i carbons i l'existència d'urnes amb cendres a l'interior. El Sr. Vilalta, juntament amb altres aficionats de la zona han fet diverses perforacions al jaciment, i actualment tenen en el seu poder una quantitat extraordinària de material arqueològic. Es va poder observar en el domicili del Sr. Vilalta, a Prats de Lluçanès, més de 60 monedes de bronze i plata, d'èpoques ibèrica i romana (algunes amb la indicació de la seca de CESSE), algunes de les quals amb molt bon estat de conservació. També hi té peces ceràmiques de vernís negre completament senceres i ceràmica rosada feta a torn; gran quantitat d'utillatge agrícola, domèstic i industrial fet de ferro; pesos de teler, fusioles, peces de plom per fones i una gran quantitat de peces fetes amb bronze: anells, sagetes, escultures en miniatura, així com restes de bronze que segons el Sr. Vilalta procedeixen d'uns grans recipients de més d'un metre d'altura. Tot i que no va poder ser vista, el Sr. Vilalta va indicar que té en el seu poder un element mixt de ferro i plom, on s'hi observen inscripcions de tipus ibèric.
Recentment estudis realitzats per l'empesa SOT, prospecció arqueològica a través de tres tipus de prospeccions (geomagnètica, georadar i geoelèctrica) han aportat noves informacions sobre el jaciment. La prospecció magnètica ha permès descriure parcialment l'estructura urbana de l'assentament on es diferencien diferents grups constructius, carrers i on hi destaca un edifici central de 12,5 x 12,5 de robusta construcció. També s'ha detectat una possible zona de treball metal·lúrgic indicat tant per les restes d'escòries en superfície com en els senyals detectats en la prospecció magnètica.
Tot i que segons les prospeccions fetes en la part central del jaciment no correspongui a una estructura típica d'assentament d'oppidum ibèric ens trobem amb un jaciment de considerables dimensions d'època ibèrica digne de ser protegit i estudiat correctament.
Nombrosa informació arqueològica s'ha perdut com a conseqüència de les actuacions indiscriminades dels furtius buscadors de metalls.
Història
El jaciment de Puigciutat és conegut popularment per a molta gent i veïns del municipi i del Lluçanès. La seva existència és coneguda a la zona des de temps immemorials per el seu propi topònim, documentat ja l'any 1000 quan un home anomenat Faquiló comprà un molí situat a la Gavarresa al lloc de Ciutat (civitas), i un altre al mateix lloc dos anys després. La orografia de l'entorn converteix Puigciutat en un enclavament d'alt valor estratègic i de fàcil defensa des del qual permet el control a l'accés a les valls de la riera Gavarresa i la riera Lluçanès vers el nord i un fàcil control vers el sud, amb l'engorjada vall tancada per les cingleres de Camp de Devesa, de la Costa del Castell i les de Sant Sebastià, a la zona del nucli urbà d'Oristà.
La denominació de Puigciutat com a civitas significa que la seva ubicació i funció era coneguda popularment en algun moment de domini lingüístic del llatí i se li pot atribuir una perduració de les seves restes identificables fins com a mínim la romanització (segles I aC- I dC). Així mateix els materials ceràmics trobats en superfície ofereixen un ventall cronològic centrat entre els segles III i I aC i una adscripció a les cultures romanes i ibèrica tardana. El context històric on cal emmarcar el jaciment arqueològic és doncs, el dels darreres temps de l'hegemonia de la cultura ibèrica i l'inici de l'anomenada romanització (LAFUENTE I SALA; 2006).
Bibliografia
LAFUENTE, Maria, SALA, Roger (2006). Projecte de recrea i avaluació del Patrimoni Arqueològic del Lluçanès. SOT Prospecció Arqueològica. Consorci del Lluçanès (inèdit).
ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu.
Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006.
