Puig de la Mola
Olivella

    Garraf
    Puig de la Mola
    Emplaçament
    S'accedeix al Puig de la Mola sortint d'Olivella direcció l'Escola de Natura de Can Grau.
    549

    Coordenades:

    41.3193
    1.84785
    403571
    4574844
    Número de fitxa
    08148 - 3
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Prehistòric
    Ibèric
    Medieval
    Estat de conservació
    Dolent
    Es desconeix l'estat de preservació de les restes arqueològiques. El mur de tanca està enrunat.
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    2495
    Accés
    Difícil
    Lúdic
    Titularitat
    Privada
    08145A01400012
    Autoria de la fitxa
    Xavier Esteve i Gràcia

    El puig de la Mola, de 534 m d'alçada i límit de 4 termes municipals, està ocupat bàsicament per garriga. Al seu cim s'hi emplaça també un vèrtex geodèsic i una torre de guaita per la detecció d'incendis. Per gran part del perímetre del cim s'hi estén un recinte format per una acumulació de pedres posades en sec, sense cura, que aprofita els afloraments de la roca i que ha estat interpretat com un tancat per bestiar d'època medieval d'uns 520 m de perímetre. La roca aflora en bona part de la superfície del cim.

    Fou descobert l'any 1959 per membres de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer.
    Prop de la cinglera del Puig de la Mola es trobà una vora de càlat ibèric decorat amb osques i dues raspadores de sílex. Durant la revisió de la carta arqueològica, l'any 2004, no es va observar la presència de cap altre element que no sigui el tancat de pedres en sec. L'any 2017, durant els treballs per la realització d'aquest Mapa de Patrimoni Cultural es localitzà un fragment de ceràmica informe de ibèrica a la part alta del vessant meridional del puig. Els materials es troben dipositats a la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú).
    A la Serra de la Font del Cuscó, a cavall entre els termes municipals de Sant Cugat Sesgarrigues i d'Avinyonet del Penedès, es va dur a terme una excavació arqueològica en un recinte de pedra seca similar. Els resultat de la mateixa, van datar la seva construcció en la 1a edat del ferro, si bé va ser reutilitzat en època iberoromana (Cebrià et al., 2003).

    BELLMUNT, J. (1962). "Notas de Arqueologia de Cataluña y Baleares". Ampurias, XXIV, p. 301.
    CEBRIÀ, A.; ESTEVE, X.; MESTRES, J. (2003) "Enclosures a la serra del Garraf des de la Protohistòria a la Baixa Antiguitat. Recintes d'estabulació vinculats a camins ramaders", Guitart, J.; Palet, J.M.; Prevosti, M. (eds.) Territoris antics a la Mediterrània i a la Cossetània oriental. Actes del Simposi Internacional d'Arqueologia del Baix Penedès. El Vendrell, 8-10 de novembre de 2001. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. p. 313-316.
    MIRET, M. (1978). "Un recinte enigmàtic al Puig de la Mola (Garraf)". Olerdulae, núm. 4. Vilafranca del Penedès, juliol, p. 16-17.
    MIRET, M.; MIRET, J. (1981). "Un assentament d'època romana a la serra de la Font del Coscó (Avinyonet)". Miscel·lània Penedesenca, IV, p. 181-194.
    SOLÍAS ARÍS, J. M. (1982). El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana. Tesi de llicenciatura. Universitat de Barcelona.
    Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia