Puig Castellar
Fogars de la Selva

    Polígon 13 Parcel·la 8
    Emplaçament
    Parc del Montnegre i el Corredor
    254

    Coordenades:

    41.69816
    2.60665
    467270
    4616339
    Número de fitxa
    08082 - 175
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Ibèric
    Segle
    VI - I aC
    Estat de conservació
    Regular
    No es coneix el veritable estat de conservació perquè no hi ha cap estructura visible i no s’hi ha fet cap intervenció arqueològica.
    Protecció
    Legal
    BPU
    Nivell 5 del Catàleg de Béns Protegits.
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Sí (CC.AA)
    Accés
    Difícil
    Científic/Cultural
    Titularitat
    Privada
    08081A013000080000BG
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    Puig Castellar és un turó de 253 metres d’alçada. Està ubicat a l’extrem occidental del terme, al capdamunt de la Vall de Ramió. L’accés és el mateix que per anar al Molinot, casa que està enclavada en vessant sud del turó.

    Segons informació publicada a la Carta Arqueològica del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya “en aquest puig s’ha citat nombroses vegades la presència d’un possible assentament d’època ibèrica degut a la troballa en superfície de ceràmica de la mateixa època, tot i que mai ha estat possible precisar el lloc on va ser recollida”.

    Ni l’any 1985, per la redacció de la referenciada Carta Arqueològica, ni l’any 2003, amb motiu de la seva revisió, es van poder confirmar aquestes notícies.

    Malgrat la manca d’evidències materials recents, es manté com a jaciment arqueològic a l’inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Potser recerques futures podran acabar de confirmar o desmentir aquestes notícies antigues de troballes.

    El topònim de “Castellar” és indicatiu d’un establiment en un lloc enlairat i estratègic. A Catalunya n'hi ha diversos exemples. Dos dels més coneguts són, Puig Castellar (a Santa Coloma de Gramenet), Puig Castellet (a Lloret de Mar), ambdós assentaments ibers.

    L’any 1985, amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de La Selva, A. Martín i A. Riego el catalogaren amb la fitxa número 1.238, tot i que no es va localitzar cap resta en superfície indicadora de la presència d’algun tipus d’assentament. Aquesta fitxa fou revisada per D. Ortega i G. del Prado l’any 2003 sense cap més informació.

    AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de Béns Protegits; dins Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.

    AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.

    BURGUEÑO, Eugeni.; VILÀ, Maria del Vilar. (1996). El poblat ibèric de Montbarbat. Aproximació a l’estudi del territori al curs inferior de la Tordera en època ibèrica. Quaderns de la Selva, 9, pàgs.55-78.

    ESTRADA GARRIGA, Josep. (1969). Vías y poblamientos romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión de Urbanismo, 65.

    FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). Fogars de La selva, temps ha. Fogars de La Selva: Edició dels autors.

    LLINÀS i POL, Joan i MERINO SERRA, Jordi (2001). El patrimoni de la Selva: inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la comarca. Consell Comarcal de La Selva.

    SERRA-RÀFOLS, Josep de. (1942). El poblamiento de la Maresme o Costa de Levante en la época anterromana. Empuries: Revista de món clàssic i antiguitat tardana, 4, pàgs. 69-110.