Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia que es troba en avançat estat de ruïnes, situada sobre un turó que li proporcionava una ubicació privilegiada. Era una casa de planta rectangular que havia estat coberta amb teulada de doble vessant, amb planta baixa, pis i golfes. Tota la coberta i els forjats interiors es troben esfondrats, igual que un tram de la façana principal i del mur de càrrega central. Resten parts dels antics murs de pedra amb restes d'arrebossat de calç. La façana principal s'obre a migdia, on hi ha un portal d'arc de mig punt amb dovelles de pedra sorrenca allargades, tot ell desplaçat al costat dret de la façana. Les finestres tenen brancals, llinda recta i ampit també de pedra sorrenca tallada i motllurada. La finestra de la planta pis conserva els festejadors a l'interior de la casa. En l'interior es conserva el forn de pa sencer amb boca de dovelles de pedra i volta de maó. Es distingeixen també les restes de la llar de foc i de les voltes de pedra i maó que formaven els cellers a la planta baixa i que estan esfondrades. A l'exterior hi ha altres dependències en ruïnes, probablement corrals, i un pou d'uns sis metres d'alçada amb coberta de falsa cúpula on van a parar totes les canonades de recollida d'aigües i que es troba adossat a la paret nord de la casa. Hi ha una llinda de finestra amb la data 1843. Al camí d'accés hi ha un pou cobert amb una estructura d'obra amb porta.
Trobem el topònim escrit de diferents maneres: el Puxet, el Puget, el Putxet, el Puig de Santa Creu (consueta de Mura de 1592). Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Per arribar-hi cal agafar el camí que surt a la dreta, entre el P.Q. 6 i P.Q. 7 de la carretera BV-1224 d'El Pont de Vilomara a Rocafort. Passat la Santa Creu de Palou, cal agafar el camí de la sínia vella, al travessar la riera, i pujar pel camí de la carena fins les línies d'alta tensió. La casa està en la part alta d'una carena per la que passa una línia d'alta tensió.
Història
La informació més antiga que tenim del mas la trobem a documentació del mas Puig de la Balma, quan a inicis del segle XV s'incorpora a la casa Puig de la Balma la branca dels Puig, provinents del mas Puig, actualment conegut com Puguet, de la parròquia de Santa Creu de Palou, molt probablement amb motiu del casament d'una pubilla. Al fogatge de 1553 (Iglèsies, 1979), aquest mas seria d'alguns dels dos cognominats Puig. El 1592 segurament la masia estava deshabitada, ja que no consta a la consueta de Mura. Probablement la crisi que van patir altres cases a partir del segle XVI també es notaria en aquesta casa, que no es tornaria a recuperar fins a finals de XVII, quan es va donar a la zona un nou període d'expansió i recuperació degut al cultiu de la vinya, moment en què es fan ampliacions al mas, amb una reforma important al segle XIX, fruit de la major part de l'estructura que ara podem veure, així com de la construcció del pou. Les masies de Santa Creu de Palou: Matarrodona, Puigdoure, la Casa del Puget i el Farell, al segle XVIII van tenir un important auge econòmic degut a la producció de vi.
Bibliografia
BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997. IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona.