Privilegi reial per el retorn de la vila de Teià a la jurisdicció reial donat per Ferran II
Teià
Ubicació
Mataró
Coordenades:
Classificació
Descripció
Privilegi reial per el retorn de la vila de Teià a la jurisdicció reial donat per Ferran II. Aquest document en pergamí està força ratat i presenta força llacunes. El document disposa d'una còpia o traslació feta al segle XVII i una altra al segle XVIII els dos conservats a l'Arxiu Comarcal del Maresme. Al copiador de privilegis de l'Arxiu de la Corona d'Aragó també hi ha còpia d'aquesta gràcia reial (ACA, C, reg. 3555, f. 97r-102r.).
Unitat documental composta.
TRANSCRIPCIÓ
Ville et parrochie Sancti Martini de Teyano, diocesis Barcinone.
In Dei nomine, pateat universis quod nos, Ferdinandus, Dei gracia rex Aragonum, Sicilie citra et ultra farum, Hierusalem etc., quia pro parte vestrum fidelium nostrorum sindicorum perrochie Sancti Martini de Tayano, episcopatus Barchinonensis, fuerunt coram maiestate nostra oblata capitula quedam seriey sequentis:
Molt alt e molt excellent senyor, los prohòmens e síndichs de Sanct Martí de Teyà, del bisbat de Barcelona, fidelíssims vassalls de vostra alteza, per la gran e innata fidelitat e naturaleza que tostemps han tenguda e tenen a vostra serenitat, desijants de aquella en temps algú no ésser saparats, per lo servey de vostra maiestat e per la administració de la justícia e repòs, llur presenten a vostra alteza los infrascripts capítols, los quals suppliquen per vostra gran excellència ésser-los attorgats. E són los següents.
[1] Et primerament, per quant los dits prohòmens e síndichs desijen jamés ésser separats de la Corona Real suppliquen a vostra alteza per vostra gran clemència, augment e conservació del patrimoni real, los vulla atorgar ab los presents, los quals hajen força de privilegi e ley paccionada, que d'equí avant vostra alteza ni vostres successors no puguen vendre ni empenyar, donar, stablir, enfeudar ni en servitut alguna posar ni separar de la Corona Real y del comte de Barcelona la dita parròquia de Sanct Martí de Teyà ne los qui ara o en sdevenidor seran poblats en aquella o en los térmens de aquella ni la jurisdicció civil, criminal, mer o mixt imperi de aquella e térmens de aquella o fer algun altre linatge de separació o transportació per causa alguna voluntària o necessària, vulles que sia per heretament, maridatge, cambre, passatge, guerra, posat encara que fos cas de urgent o extrema necessitat o que consernís utilitat de cosa pública e de tot lo Principat o conservació del stat real o encara per qualsevol
causa o raó, ans aquella man vostra majestat ésser e sia unida e indissolublament inseparable de la Corona Real e que vós, senyor, en vostre fe real per vós e vostres successors promateu ab los presents, havent força de privilegi, e ab jurament que en tostemps tendreu e defendreu la dita parròquia, poblats e habitants en aquella e en los térmens de aquella com a incorporats, agregats e units a la dita Corona e patrimoni real. E açò promet vostra alteza de son propri motiu e de certa sciència, consultament e deliberada, havent de les dites coses plena informació, e si lo contrari era fet, ço que Déu no vulla, per inadvertència, importunitat o seducció de alguna persona o per propri motiu o en altra qualsevol manera o per qualsevol occasió, vol vostra alteza e declara ara per levors e levors per ara ab los presents, los quals vol hagen força de contracte e de ley paccionada, que tals alienacions, infeudacions, concessions, transportacions, mutuacions o empenyoraments ipso iure et facto sien irrites e nulles e no de força alguna e en res no sien obeyts e que algun official de vostra majestat o de vostres successors, per gran que sia, no gos ni presumesca executar provisions o actes alguns que per importunitat o altrament de vostra alteza o de successors vostres en contrari de açò fossen fetes o emanades. Ans lo official qui lo contrari farà, sia ipso facto hagut per privat de son offici o per persona privada e los actes que de açò attemptaria fer sian ipso jure nulles e ultra axò los dits officials incorreguen ipso facto en pena de cinch mília florins d’or de Aragó, de la qual pena no puguen obtenir remissió alguna ans encontinent sia executada. La qual pena sia adquisida la meytat als cóffrens reals e l’altra meytat a dita universitat e que los manaments e provisions de aquells tals officials no sian en res obeyts ne per la inobediència que de fet ferien los dits supplicants
o successors llurs, axí en universal com en particular, no incorreguen en pena alguna. E ultra açò vostra alteza les dona facultat e licència que en juy o fora juy e de dret o altrament puixen contradir e resistir a tals havents tals o semblants concessions o qualsevol dels prenominats títols en la forma e manera que és permès e atorgat resistir als hòmens de Mataró, de Cabrera e de altres parròquies circumvehines juxta los privilegis que tenen de vostra alteza e de vostres successors, tenint e havent per exprimit tot lo que de més és en aquells que ací sobre les dites coses. Plau al senyor rey.
[2] Ítem, potentíssimo senyor, per quant la dita parròquia de Teyà és luny de la ciutat de Barcelona dues legues o per aquent e quant algun crim enorme o altre se segueix, ans que lo veguer o batle no y és arribat, per no haver-hi official real qui los criminosos puga perseguir ni pendre, los delats se'n són anats e los criminosos resten impunits, lo que redunda en gran dan de la justícia e dels poblats en dita parròquia e terme. Suppliquen per ço los dits prohòmens e síndichs de dita universitat que plàcia a la serenitat vostra atorgar als hòmens poblats e pobladors en la dita parròquia ara de nou, per novell pacte e concòrdia, fer la dita parròquia, e terme de aquella, batlia per si, la qual se stenga tant quant se stén la dita parròquia e terme de aquella e que los jurats e consellers de la dita parròquia e terme puguen elegir tres hòmens naturals ho habitants o heretats en la dita parròquia e térmens, pus no sian cavallers, gentils hòmens, hòmens de peratge ne ciutedans honrats de Barcelona. Los quals hagen e puguen presentar per letra o altrament a vostra alteza o successors vostres o a vostre loctinent general o al batle general de Catalunya o a son loctinent e que la una de les tres persones dessús dites sia pro
veyda per batle de la dita parròquia e terme, e a aquella hage ésser fet lo privilegi o provisió de la batlia per aquell trienni. E que per la resta del present trienni sia batle en Pere Noguera, major de dies. E per quant lo mas nou e tres o quatre cases junctes ab aquell, qui són del terme de dita parròquia, stan juncts ab la mar he y ha moltes barraques de pescadors, hon de contino confluexen moltes gents e, si lo batle elegit ere de la dita parròquia, la qual diste del mas nou més de mige legua, seguint-se algun cas, lo dit batle ans no y arribàs, s'i porie fer alguna novitat. Suppliquen per ço los dits prohòmens a vostra alteza vulla provehir que, si lo dit batle elegit o alegidor serà de la dita parròquia de Teyà, puixe tenir loctinent al mas nou qui, en absència sua, rexesqua lo dit offici, dels defectes e culpes del qual lo dit batle sia tengut. Et viceversa, si lo batle alegit o alegidor és del Masnou, puixe tenir son loctinent en la parròquia de Teyà a fi que, per defecte de official, los crims o delictes no restassen impunits e la justícia no fos administrada. Lo qual batle hage per son salari cascun any deu liures dels emoluments que traurà de son offici e, si més avant hi haurà, sia de la règia cort; e lo dit batle, absent emperò lo veguer de Barcelona, exercesqua en la dita parròquia e térmens de aquella tota jurisdicció civil e criminal e tota altra manera de jurisdicció, excepto crim del qual se meresqués mort corporal; e puixe crear saig o saigs e guiar, composar e remetre de qualsevol crims excessos e delictes, pus no sia crim de mort ne de trayció, bausia, heregia, sodomia, fabricador de falsa moneda ne crim de lesa majestat, segons lo batle de Premià e altres batles de les perròquies circumvehines a la dita parròquia de Teyà han acostumat exercir e fer e exercexen e fan cascun dia. E si cas serà que en la dita parròquia e terme se feya alguna mort o alguna persona morta s·i trobava, que lo dit batle ab intervenció de scrivà o notari puixe aquell soterrar, feta primer designació segons és acostumat; lo qual
batle hage a tenir cort tots mesos dues voltes almenys, a fi sia feta justícia prompte. E en causa alguna civil que sia major de vint sous no y puixe proceyr sinó de consell de algun juriste que sia assessor seu; e si en causa alguna darà sentència de quantitat major de cinquanta sous, se puixen appellar o reclamar al veguer de Barcelona, e si serà menor de cinquanta sous de la dita causa de appellació o reclamació ne conega lo dit batle de consell de algun altre juriste, que vege e conega si és bé o mal appellat o reclamat. E que lo dit batle sia forçat fer tots los dits actes, axí civils com criminals, ab lo notari qui per los jurats e consellers de dita perròquia e terma hi serà elegit e no ab altri algú. Lo qual batle, en lo introhit de son offici, hage a jurar e prometre en poder del veguer de Barcelona que servarà Constitucions de Cathalunna e altres libertats e privilegis de la terra e que bé e leyalment se haurà en lo exercici de son offici, ministrant justícia a las parts sens excepció de persones; e sia tingut de donar fermances en lo introhit de son offici a coneguda dels jurats e consell de la dita parròquia, e que se oblic en tenir taula en la fi de son trienni, segons altres batles triennals, juxta les Constitucions de Cathalunna, són tenguts e obligats. E que dels emoluments del dit offici sia tengut donar compte e raó al maestre racional de vostra cort, si e segons los altres officials triennals acostumen donar. E que lo dit batle puga forçar los pescadors a vendre peix als habitants en la dita perròquia e terme per llur mester, pagant los lo preu degut e rahonable, segons en Materó e en altres perròquies circumvehines se acostuma de fer. Plau al senyor rey.
[3] Ítem, potentíssimo senyor, suppliquen los dits prohòmens e síndichs de la dita universitat que plàcia a la alteza vostra atorgar als dits hòmens poblats e pobladors dins la dita perròquia e terme que cascun any los sia lícit e permès fer en la dita parròquia e terme dos jurats e quatre consellers, los quals sien de edat de vint y cinc anys almenys y presents en Cathalunna, qui aconsellen als dits jurats
en fer entre ells ordinacions. Los quals dos jurats e quatre consellers sien elegits per los habitants en la dita parròquia e térmens de aquella a les més veus e aquells regesquen la dita perròquia e terme per temps de hun any e, passat aquell, en la forma demunt dita se hagen elegir dos altres jurats e quatre consellers e axí sia servat de aquí avant perpetualment; e per lo semblant puixen elegir hun síndic o clavari a beneplàcit llur, qui tenga càrrech de exigir e cobrar e, si mester serà, pagar les coses e càrrechs de la dita parròquia e terme. La qual elecció de jurats e consellers e síndic o clavari se fasse lo dia de Sant Steve, ço és, lo endemà de Nadal, e que los elegits en dits officis sien forçats en pendre aquells e jurar lo dit dia en poder del dit batle de la dita parròquia e terme, sots pena de cinch florins d’or, guanyadora la meytat a la dita parròquia e l’altra maytat al official qui farà la execució, qui sia lo dit batle, lo qual no tingue vot en dites eleccions sinó que sols hi fassa asistència. E, si cars se seguia que algun elegit amava més pagar la dita pena que no regir lo dit offici a què serà elegit, en tal cas los dits hòmens ne elegeixquen altre lo mateix dia e açò mateix se faça si se allegava just impediment per algun elegit, romanent la conexensa de aquell impediment, si serà just o no, als jurats e consellers qui finiran aquell any ensemps ab lo dit batle. Plau al senyor rey.
[4] Ítem, suppliquen a la majestat vostra los dits síndichs e prohòmens perquè los poblats en la dita parròquia e terme en temps sdevenidor tròpien los contractes e actes qui·s pendran en la dita parròquia e terme e aquells sien ben guardats plàcia a la alteza vostra consentir-los una scrivania o archiu en lo loch hon los jurats desús dits e consellers deputaran. La qual e lo qual sian de la dita universitat e singulars de aquella a fi que tots los habitants en la dita universitat tenguen les scriptures segures e que
tots los contractes e actes qui·s feran en la dita parròquia e terme entre los habitants en aquella se hagen a fer en la dita scrivania e no en altra part e lo notari qui regirà dita scrivania elegidor per los dits jurats e consellers no puixe traure les scriptures de la dita scrivania, ans aquelles hage a dexar en poder del notari qui aprés regirà dita scrivania. Plau al senyor rey.
[5] Ítem, com lo veguer de Barcelona o regent la dita vegueria hage acostumat, essent present en la dita parròquia, conèxer de les causes civils e criminals e exercitar lo mer e mixt imperi en los hòmens de la dita parròquia e térmens de aquella e altres en aquella delinqüents seu quasi, suppliquen los habitants en dita parròquia e terme plàcia a vostra alteza atorgar al batle de dita parròquia e terme, en virtut del present privilegi in perpetuum durador, que venint lo dit veguer o regent la vegueria de Barcelona a la dita parròquia e terme, stant present en aquella e no en altra manera, puixa conèxer de les causes civils e criminals de la dita batlia. Entès, emperò, que, per ésser present lo dit veguer o regent la vegueria de Barcelona, lo batle de dita parròquia no sia impedit ne cesse del exercici de son offici sinó en aquelles causes de les quals dit veguer o regent la vegueria en scrits e particularment lo inhibirà. Les quals inhibicions no puixa fer lo dit veguer sinó essent present en dita batlia e, encontinent que serà fora de aquella, la conexensa de les dites causes de les quals serà stat inhibit lo dit batle torn sens impediment algú en aquell. E partint-se lo dit veguer o regent de la dita perròquia o batlia sia tengut leixar los processos, actes e penyores que fetes haurà dins la dita
parròquia, ço és, los processos e scriptures al notari de la dita parròquia e batlia e les penyores en poder del dit batle. E que lo dit veguer puixa a sa voluntat aportar los ministres e notari per les causes criminals, attès que en la dita parròquia lo notari qui tendrà càrrech de dita scrivania no tendria aquella habtesa e sufficiència que seria necessari en les dites causes criminals. E que lo dit veguer o regent la vegueria, anant hi venint, no puixa exhigir dietes ni salaris alguns de la dita universitat e perròquia sinó dels delinqüents o dels qui lo hi faran anar. E que lo dit veguer o regent no puga traure nengun delat o criminós de la dita parròquia, ans lo haja dins aquella sentenciar, absolre, condemnar o executar. Plau al senyor rey.
[6] Ítem, senyor, sia de vostra mercè consentir a la dita parròquia e terme de aquella, sens altra licència o provisió real, pugen tota hora que a la dita universitat e poblats de aquella o a la major part de aquells serà ben vist e la necessitat ho aportarà, entre ells e los terratinents, metre dret e imposicions en pa, vi, carn e altres vitualles, e fer talls e manlevar censals e violaris al for que millor vist los ferà, ab totes les obligacions acostumades, e que seran concordades ab los qui·ls prestaran. E encara puixen posar e metre en sí delmes, redelmes, vintens e altres impòsits o drets que·ls serà vist fahedor e tostemps que·ls serà vist fer cullir o vendre o arrendar aquells per suportar los càrrechs e necessitats de dita perròquia e terme, lohant e aprovant ara per llavors e levors per ara los dits contractes e censals e posant en aquells vostra auctoritat e decret, de les
quals coses lo qui les cullirà, vendrà o arrendarà ne hage a donar compte a les persones que en açò per los dits jurats e consellers hi seran diputades e no a altra algú. Plau al senyor rey.
[7] Ítem, senyor, sia de vostra mercè consentir a la dita perròquia e terme perpetualment que los delats de la dita parròquia e terme e qui en aquella seran presos hagen ésser detenguts, absolts o condemnats dins la dita perròquia e terme, segons dit és, pus no sian processats de processos de regalia e de aquella no puguen ésser trets per official algú ne encara les enquestes, processos o penyores que contra aquells se faran, segons que per vostra alteza és stat atorgat a la perròquia de Premià e altres parròquies circumvehines. Plau al senyor rey.
Tenore presentis, ad suplicationem per humilem pro parte vestri, fidelium nostrorum Petri Noguera, maioris dierum, Geraldi Anoles, Bernardi Femadas, Gabrielis Antich, Petri Antich, Martini et Salvatoris Romaguera, alias Nadal, sindicorum et procuratorum dicte parrochie Sancti Martini de Tayano super hiis nobis humiliter factam, capitula preinserta et unumquodque eorum, iuxta responsiones et decretationes per nos in fine cuiuslibet eorum appositas, laudamus, approbamus, concedimus et confirmamus ac iuramus per dominum Deum et eius sancta quatuor Evangelia, manibus nostris corporaliter tacta, in manu et posse protonotarii nostri infrascripti, hec a nobis recipientis, paciscentis ac etiam legittime stipulantis, quod capitula ipsa et unumquodque eorum et omnia et singula in eis et quolibet eorum contenta iuxta sui series et tenores ac decretationes predictas vobis, dictis sindicis universitati et singularibus personis perrochie memorate de Tayano et successoribus
eorum perpetuo tenebimus, complebimus et inviolabiliter observabimus successoresque nostros tenebunt, complebunt et inviolabiliter observabunt, prout et quemadmodum in responsionibus per nos in fine cuiuslibet dictorum capitulorum factis continetur. Mandantes per hanc eandem locumtenenti generali nostro in Cathalonie principatu et comitatibus Rossilionis et Ceritanie gerenti in super vices nostri generalis gubernatoris et baiulo generali dicti nostri Cathalonie principatus, vicario quoque et baiulo et consiliariis Barchinone ceterisque universis et singulis officialibus et subditis nostris et dictorum officialium locumtenentibus, presentibus et futuris, sub pena florenorum auri duorum mille, quod capitula preinserta et unumquodque eorum et omnia et singula in eis et eorum quolibet contentas, iuxta sui series et thenoris ac responsiones et decretaciones nostras predictas vobis universitati, singularibus et probis hominibus dicte perrochie Sancti Martini de Tayano teneant firmiter et observent tenerique et observari inviolabiliter faciant per quoscumque et contrarium non faciant ratione aliqua sive causa, quanto gratiam nostram charam habent et preappositam penam cupiunt evitare.
Datum in civitate Salamantice, die XXI mensis novembris anno a nativitate Domini millesimo quingentessimo quinto regnorumque nostrorum, videlicet Sicilie ultra farum anno tricessimo octavo, Aragonum et aliorum vicessimo septimo, Sicilie autem citra farum et Hyerusalem tercio.
Signum Ferdinandi, etc., qui predicta concedimus, laudamus, firmamus et iuramus eisdemque sigillum nostrum comune impendenti iussimus apponendum. Yo el rey.
Testes sunt que premissis interfuerunt Petrus Diaqueis et Gutierres Tello, reposterii camere dicti domini regis.
Signum mei, Michaelis Velasquez Climent, predicti serenissimi ac potentissimi domini regis protonotarii eiusque auctoritate per universam sue maiestatis ditionem publici notarii, qui predictis una cum prenominatis testibus interfui eaque de sue celsitudinis mandato scribi feci et clausi.
Dominus rex mandavit mihi, Machaeli Velasquez Climent. Visa per thesaurarium et conservatorem generalem.
TRADUCCIÓ DE LA PART LLATINA
Vila i parròquia de Sant Martí de Teià, de la diòcesi de Barcelona.
En nom de Déu, que sigui a tots conegut que nos, Ferran, per la gràcia de Déu, rei d'Aragó, Sicília deçà i dellà del far, Jerusalem, etc., perquè per part vostra, fidels nostres, síndics de la parròquia de Sant Martí de Teià, bisbat de Barcelona, foren presentats públicament a la nostra majestat els capítols següents:
, In Dei nomine, pateat universis quod nos, Ferdinandus, Dei gracia rex Aragonum, Sicilie citra et ultra farum, Hierusalem etc., quia pro parte vestrum fidelium nostrorum sindicorum perrochie Sancti Martini de Tayano, episcopatus Barchinonensis, fuerunt coram maiestate nostra oblata capitula quedam seriey sequentis:
El present contigut, per suplicació per humil per part vostra, fidels nostres, Pere Noguera, major d'edat, Gerard Anoles, Bernat Femades, Gabriel Antic, Pere Antic, Martí i Salvador Romaguera, àlies Nadal, síndics i procuradors de la dita parròquia de Sant Martí de Teipa, sobre aquest a nos feta humilment, capítols preinserts i cadascun d'ells, al costat de les respostes i decrets per nos a la fi de cadascuna d'elles afegides, lloem, aprovem, concedim, confirmem i jurem per Déu i els quatre evangelis, tocats amb les nostres mans, en ma i possessió del nostre protonotari infrascrit,
Tenore presentis, ad suplicationem per humilem pro parte vestri, fidelium nostrorum Petri Noguera, maioris dierum, Geraldi Anoles, Bernardi Femadas, Gabrielis Antich, Petri Antich, Martini et Salvatoris Romaguera, alias Nadal, sindicorum et procuratorum dicte parrochie Sancti Martini de Tayano super hiis nobis humiliter factam, capitula preinserta et unumquodque eorum, iuxta responsiones et decretationes per nos in fine cuiuslibet eorum appositas, laudamus, approbamus, concedimus et confirmamus ac iuramus per dominum Deum et eius sancta quatuor Evangelia, manibus nostris corporaliter tacta, in manu et posse protonotarii nostri infrascripti, hec a nobis recipientis, paciscentis ac etiam legittime stipulantis, quod capitula ipsa et unumquodque eorum et omnia et singula in eis et quolibet eorum contenta iuxta sui series et tenores ac decretationes predictas vobis, dictis sindicis universitati et singularibus personis perrochie memorate de Tayano et successoribus
eorum perpetuo tenebimus, complebimus et inviolabiliter observabimus successoresque nostros tenebunt, complebunt et inviolabiliter observabunt, prout et quemadmodum in responsionibus per nos in fine cuiuslibet dictorum capitulorum factis continetur. Mandantes per hanc eandem locumtenenti generali nostro in Cathalonie principatu et comitatibus Rossilionis et Ceritanie gerenti in super vices nostri generalis gubernatoris et baiulo generali dicti nostri Cathalonie principatus, vicario quoque et baiulo et consiliariis Barchinone ceterisque universis et singulis officialibus et subditis nostris et dictorum officialium locumtenentibus, presentibus et futuris, sub pena florenorum auri duorum mille, quod capitula preinserta et unumquodque eorum et omnia et singula in eis et eorum quolibet contentas, iuxta sui series et thenoris ac responsiones et decretaciones nostras predictas vobis universitati, singularibus et probis hominibus dicte perrochie Sancti Martini de Tayano teneant firmiter et observent tenerique et observari inviolabiliter faciant per quoscumque et contrarium non faciant ratione aliqua sive causa, quanto gratiam nostram charam habent et preappositam penam cupiunt evitare.
Fet a la ciutat de Salamanca, el dia 21 de novembre de l'any de la Nativitat del Senyor 1505, i del nostre regnat, és a dir, Sicília dellà del far, any 38, Aragó i altres, 27, i de Sicília decà del far i Jersusalem, 3.
Datum in civitate Salamantice, die XXI mensis novembris anno a nativitate Domini millesimo quingentessimo quinto regnorumque nostrorum, videlicet Sicilie ultra farum anno tricessimo octavo, Aragonum et aliorum vicessimo septimo, Sicilie autem citra farum et Hyerusalem tercio.
Signe de Ferran, etc, que tot allò predit concedim, lloem, firmem i jurem i el nostre segell comú ordenem posar. Jo el rei.
Signum Ferdinandi, etc., qui predicta concedimus, laudamus, firmamus et iuramus eisdemque sigillum nostrum comune impendenti iussimus apponendum. Yo el rey.
Els testimonis són els que van interferir amb els enviats: Pere Diaca i Gutierrez Tello, reposters de la cambra del dit senyor rei.
Testes sunt que premissis interfuerunt Petrus Diaqueis et Gutierres Tello, reposterii camere dicti domini regis.
Signe meu, Miguel Velásquez Climent, protonotari del predit sereníssim i potentíssim senyor rei i amb la seva autoritat per la s
Signum mei, Michaelis Velasquez Climent, predicti serenissimi ac potentissimi domini regis protonotarii eiusque auctoritate per universam sue maiestatis ditionem publici notarii, qui predictis una cum prenominatis testibus interfui eaque de sue celsitudinis mandato scribi feci et clausi.
El senyor rei va manar a mi, Miguel Velásquez Climent. Vista pel tresorer i el conservador general.
Història
Salamanca, 21 de novembre de 1505.
El rei Ferran el Catòlic concedeix els capítols presentats pels prohoms i els síndics de Sant Martí de Teià, pels quals la població s'uneix a la Corona i es constitueix en batllia. Els seus habitants podran escollir una terna de candidats, entre els quals el rei, el seu lloctinent o el batlle general de Catalunya en nomenaran un com a batlle durant tres anys. També podran escollir dos jurats, quatre consellers i un síndic o clavari cada any. Podran tenir una escrivania on es guardaran els documents referents a la població i la qual estarà servida per un notari nomenat pels jurats i els consellers. Els veïns del lloc podran imposar contribucions sobre el pa, el vi, la carn, etc., a la localitat sense haver de demanar autorització expressa al rei. Finalment, atorga que els delinqüents locals han de ser jutjats al mateix lloc.
Bibliografia
http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/fitxaUnitat.do?on=&tipusUnitat=0&posUni=0&totalUniT=3&totalUniN=0&pageUni=1&cerca=simple&pos=6&total=74&page=3&tipusUnitatCerca=&selecimatges=2&contingut=Tei%E0&dataInici=&dataFi=&dataConcreta=0&codiDescOno=&codiDescOno2=&relDescOno=&codiDescTema=&codiDescTema2=&relDescTema=&codiDescTopo=&llocPrecis=&codiAutor=&titol=&tipusdoc=&codiUnitat=&tipusfons=&nomfons=&unitatInici=&unitatFi=&sign=&desc=&codigrup=&arxiuFiltre=&codigrupSelect=&codiarxiu=&codifons=&idarxiu=70&idfons=8&unic=&fulla=1&nivell=Privilegis%20del%20municipi&codiProc=9999999999999999&codiClass=01011200000000&unic=&codiProcCerca=&codiClassCerca=&codiSerieCerca=&quadreProc=&quadreClass=7&sortColumn=&sortDirection=&tipusdoc1=&tipusdoc2=&tipusdoc3=&tipusdoc4=&tipusdoc5=&suport=&proces=&cromia=&format=&codiReportatge=&projecte=&tecSuport=&codiEntGeneradora=
http://historiamasnou.blogspot.com/2019/07/privilegi-reial-de-teia-de-1505.html
http://www.teia.cat/component/k2/item/54-histria-de-tei%C3%A0