Premsa de la fassina de Can Guineu
Sant Sadurní d'Anoia

    Alt Penedès
    c. de l’Hospital, 23.

    Coordenades:

    41.42458
    1.7875
    398683
    4586601
    Número de fitxa
    08240 - 207
    Patrimoni moble
    Tipologia
    Objecte
    Contemporani
    Segle
    XIX-XX
    Jaime Figueras (constructor)
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Física
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Ornamental
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia (Plaça de l'Ajuntament, 1 08770, Barcelona)
    Autoria de la fitxa
    Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)

    Premsa original de la fassina de Can Guineu.

    Es tracta d’una premsa de cargol, mecanitzada amb gàbia de planta circular, braços i banc d’estructura metàl·lica (amb reblons per unir les peces), cargol, femella dentada mecanitzada i barret realitzat a partir de biguetes metàl·liques.

    A la part central del banc s’hi pot llegir “Jaime Figueras constructor. Vilafranca del Panadés”.

    Aquest tipus de premsa s’utilitzava per extreure el most del raïm. El procés mecànic assegurava una pressió uniforme i més eficient que les premses manuals o de cargol simples.

    La premsa s’ubica en l’emplaçament original de l’antiga fassina de Can Guineu. Es movia pels diferents espais industrials amb un sistema de vies.

    La fassina va ser construïda a final de la Guerra del Francès (LLORAC, 2017) per Pere Mir i Porta. Va fer muntar una màquina destil·ladora molt complexa inventada per Joan Jordana i Elías amb un alambí amb capacitat per a uns 500 litres de vi. Es tractava d’una màquina de tecnologia punta, més tard substituïda per una altre d’un fabricant francès d’aiguardents, Marcos Brives, que era més rendible.

    La destil·lació va ser objecte del negoci fins a la meitat del segle XIX, quan es va desmantellar la maquinaria per destil·lar i es va passar a elaborar vi per al mercat local i l'exportació. A més també es va fer producció l'oli d'oliva a petita escala. Als anys cinquanta del segle XX va finalitzar la seva activitat vitivinícola entre d'altres raons, perquè l'últim descendent va morir l'any 1952.

    CENTRE D'ESTUDIS SADURNINENCS (2013). Sant Sadurní d'Anoia: recull gràfic 1861-1975. Col·lecció L’Abans. Editorial Efadós. El Papiol.

    GIMENO, Francisca (1973). Patrimoni de Can Guineu de Sant Sadurní d'Anoia. Tesi doctoral inèdita. Universitat de Barcelona.

    LLORAC, Salvador (2017). Sant Sadurní d'Anoia: fonaments identitaris, a El Cep i la Nansa, Vilanova i la Geltrú.