Premsa de cal Magnet
Balsareny

    Bages
    Carrer Àngel Guimerà, 41
    327

    Coordenades:

    41.86248
    1.87552
    406672
    4635119
    Número de fitxa
    08018 - 345
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Modern
    Segle
    XVIII
    Any
    1771
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Ornamental
    Titularitat
    Privada
    6833137DG0363S0001MF
    Autoria de la fitxa
    Jordi Piñero Subirana

    Vestigis d’una premsa de vi de l’any 1771 que es conserven als baixos de la casa de cal Magnet, al carrer Àngel Guimerà. Es troba encastada a la paret dreta del vestíbul de la casa, que ara acull una perruqueria i un centre mèdic. Per això la porta normalment és oberta i la premsa es pot veure.

    Es tracta d’una premsa de gàbia amb cargol de fusta de la qual es conserven els muntants laterals de pedra, amb els corresponents encaixos, la biga superior de fusta i la base o cassola, amb una pica rectangular i el sobreeixidor. Hi manquen la gàbia de fusta així com el cargol, que també era de fusta.

    A la part superior esquerra la pedra té una inscripció amb la data 1771 i el gravat d’una roseta hexapètala, que sol interpretar-se com un símbol de protecció. La inscripció és realment de difícil lectura i podria donar peu a les interpretacions més estranyes. Sortosament, Xavi Novell (2011) la va poder desxifrar en el seu blog d’internet gràcies a una consulta feta a l’expert Esteve Canyameres. La transcripció és la següent: “CON SE AY- / A DE MU / da la nou se a / de aparta / esta”. Incorporant accents i comes la inscripció es pot llegir així: "Con se aya de mudà la nou, se a de apartà esta". I amb una transcripció al català actual: "Quan s'hagi de mudar (canviar) la nou, s'ha d'apartar aquesta".

    En definitiva, es tracta d’una instrucció pràctica que indica que, en cas que s’hagués de treure la nou (la peça de fusta central), no fa falta rebentar tota l’estructura de pedra; tan sols cal moure la pedra esquerra, que no està collada a terra. Es tracta d’una inscripció ben atípica, ja que no és gens habitual trobar-se aquesta mena de “full d’instruccions” en un aparell antic.

    Aquesta casa conserva parcialment l’estructura originària, probablement del segle XVIII, especialment als baixos coberts amb volta de pedra. En un principi era coneguda amb el nom de cal Marxant, que fa referència a l’ofici de marxant; és a dir, un comerciant ambulant. El 1746 ja està documentat “Francisco Vilaseca, àlias lo Marxant”. L’any 1760 el propietari era Antoni Manaplata, i el 1775 apareix com a Anton Plata. Està vinculat amb el Pont del Plata, un pontarró de la Séquia on aquesta família hi devia tenir un hort. D’aquesta època és la premsa de raïm que es conserva als baixos. Més tard, cap a mitjans de segle XIX, la casa va ser coneguda com a cal Magnet pel cognom dels seus nous estadants (Carreté, 2010: 185).

    CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny. Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 185.

    NOVELL, Xavier (2011). “Premsa de vi de la perruqueria Mercè”, Notes de Balsareny (blog d’internet, publicació de 17/11/2011).