Prat d'Oriols
Santa Maria d'Oló

    Moianès
    Sector nord-oest del terme municipal
    Emplaçament
    Ctra de servei paral·lela Eix Transversal (BP-4313), al km. 22,1 camí N uns 3 km i trencall SE 100 m
    414

    Coordenades:

    41.89847
    2.03439
    419903
    4638954
    Número de fitxa
    08258-194
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Segle
    XIV-XX
    Estat de conservació
    Regular
    Estructuralment bé, però diverses parts mancades de manteniment
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Productiu
    Titularitat
    Privada
    08258A001000130000AD
    Autoria de la fitxa
    Jordi Piñero Subirana

    Masia de petites dimensions, d'origen medieval, emplaçada al capdamunt d'un promontori encastellat que s'aixeca a un extrem del pla d'Aguiló, prop d'una zona on la riera d'Oló fa una sèrie de meandres. És formada per un cos residencial de planta rectangular (de planta baixa més un pis), amb coberts adossats a llevant que formen un barri. El mur exterior d'aquest barri s'allarga cap al sud i oest tot formant gairebé una muralla que protegeix el turó en forma d'espadat per aquest costat. La casa originàriament devia ser més curta i en un moment donat s'allargà cap al sud. Tanmateix, les modificacions han estat mínimes i el mas ha conservat una tipologia força arcaica. La façana principal, encarada vers el nord-est, consta d'un portal amb llinda i brancals de pedra, igual que les dues finestres superiors. Els murs són fets de maçoneria, amb alguns carreus més o menys escairats, actualment a pedra vista. La façana de ponent consta de dos contraforts que sostenen la casa en el pendent que hi ha en aquest costat. Probablement ja al segle XIX s'hi van obrir dos balcons emmarcats amb maó.

    Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 57 (Pla Especial Urbanístic 2011)
    Altres denominacions: el topònim Oriols es troba escrit amb una erra o amb dues.

    Aquest mas és d'origen medieval. En un llistat dels veïns que es reuniren el 1394 per tractar de la redempció dels drets senyorials del terme hi consta Ramon de Prat, de la parròquia de Santa Maria d'Oló; cal suposar que era el cap de casa d'aquest mas. En el fogatge de 1553 hi consta Joan Prat. Per la situació on es troba (al sector nord del terme i a l'altre costat de la Serra de Segalers) sembla que hauria de formar part de la quadra autònoma d'Aguiló, dominada pel castell d'Aguiló, que era complementari del castell d'Oló. Segons Antoni PLADEVALL (1991: 52), aquesta demarcació incloïa els masos Ciuró, Garriga, Jeremies, Abadia, Puigbarba, Ansepeus, Sala de Segalers, Berengueres i segurament alguns altres. És possible que el mas Prat fos un d'aquests altres.
    De totes aquestes dades se'n pot deduir que en el seu origen el mas s'anomenava simplement Prat, i que era habitat per la família de cognom Prat. No en coneixem gaires més notícies. La tipologia de la construcció ens indica que és un mas poc evolucionat i força arcaic. A més, està situat al damunt d'un promontori gairebé encastellat i amb poques facilitats per créixer. Al segle XIX s'hi va fer alguna reforma, però el mas va mantenir les seves dimensions modestes. Ja al segle XX, en un llistat de cases rurals de 1930 encara consta amb la denominació de El Prat. Llavors estava habitada encara pels seus propietaris, però a la segona meitat del segle XX va restar majoritàriament deshabitada.

    PLADEVALL, Antoni; FERRER, Llorenç i altres (1991). "Oló als temps medievals", "Època moderna i contemporània", Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 52, 73, 107, 109, 110.
    SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 57.