Pous del rial de La Planeta
Arenys de Mar

    Maresme
    Rial de La Planeta
    Emplaçament
    Capçalera del rial, per sobre de l’autopista.

    Coordenades:

    41.59267
    2.5563
    463020
    4604648
    Número de fitxa
    08006 - 462
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Contemporani
    Segle
    XIX-XX
    Estat de conservació
    Regular
    Deteriorament per manca d'ús.
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Diversos propietaris
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    A la capçalera del rial de la Planeta, per sobre de l’autopista, gairebé a tocar del límit de terme amb Arenys de Munt, es localitzen dos pous d’obra, un a la dreta i l’altra a l’esquerra del llit rodat, distants l’un de l’altra tot just d’una cinquantena de metres. Pujant de mar a muntanya, el primer d’ells se situa a mà dreta, encaixat en un marge de canyes. Es tracta d’un registre cilíndric amb pou vertical excavat al terra. Està construït de pedra amb reforços practicats en una època posterior a base de fileres de maó pla i morter de calç barrejat amb pedruscall. La part superior és de planta lleugerament rectangular amb coberta de tartana. Està feta de maó pla amb restes d’arrebossat de diverses èpoques. El seu diàmetre interior aproximat és d’1’30 m. No té ampit com els d’ús domèstic. La portella, de ferro o de fusta, ja no es conserva i sembla haver estat arrencada, la qual cosa fa que la boca del pou no tingui cap mena de protecció.

    Uns metres més amunt, a mà esquerra, trobem una segona construcció parcialment descalçada i envoltada de canyissar. Com pel primer cas, consisteix en un registre cilíndric fet de maó amb pou vertical excavat al terra fet de maó. La superfície està protegida per una estructura murària molt senzilla feta de maó amb cobert a un únic vessant i arrebossat. En el frontal es pot llegir la data de 1914, i a mà dreta, esgrafiat damunt les restes d’alguna reparació de morter ràpid el nom probablement de qui ho va fer o reparar “José Cu(...)a (...). Voltant aquesta estructura hi ha una finestreta d’uns quaranta centímetres de costat amb una reixa de ferro en forma de creu i un filat tot rebregat. Adossada al pou hi ha una barraca amb cobert a doble vessant, sustentada per una biga de fusta. Tant a la paret de llevant com la de ponent, i a ambdós costats d’aquesta biga hi ha dos orificis més, totalment simètrics, que haurien servit per col·locar-hi dues bigues més. El carener de la coberta estava protegit per una filera de teules.

    L’edificació està feta amb maó col·locat dret sense arrebossar. La boca del pou, està mig tapada per una estructura de morter amb maó i barnilles d’acer, probablement fruit de reparacions posteriors. Actualment el fons del pou visible, d’uns dos metres i mig a tres metres de fondària està ple de brutícia i tot i que no hi ha aigua, almenys en superfície, no hi ha cap protecció.

    El rial de la Planeta és un dels cursos d’aigua secs que conformen la xarxa hidrogràfica d’Arenys de Mar, format a les capçaleres dels turons que conformen la serralada. No desaigua directament al mar, sinó que després de passar per dessota l’autopista, baixa entre can Garrós i ca n’Oliva i conflueix amb el rial d’en Botifarra per donar naixement al rial de la Serp. En el seu tram final, aquest curs d’aigua que baixa perpendicular per la falda del turó del Portinyol, conflueix novament justament dessota el pont de la Nacional II, i la via del trem, entre Can Bigorra i Can Guri, per desaiguar a la mar a la platja del Cavaió.

    ALZINA BILBENY, Pere (nn.cc). Itinerari de Natura pels Rials d’Arenys de Mar (díptic).  Ajuntament d’Arenys de Mar.

    CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015).  Carrers d’Arenys de Mar. Crea’t Edicions.

    MASCLANS, FRANCESC (1999). Guia per a conèixer els arbres; actualitzada per Oriol de Bolós. Barcelona. Flor del Vent Edicions.

    FOLCH, Ramon. (1981). La vegetació dels països catalans. Barcelona. Editorial Ketres.

    FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). Història Natural dels Països Catalans. Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana.

    FONT QUER, Pius. (1980). Plantas medicinales. El dioscórides renovado. Barcelona. Editorial Labor. SA.

    FONT CISTERÓ, Xavier, GUTIÉRREZ CAMARÓS Josep (2014). Les Rierades Al Maresme; dins l’Atzavara, [en línia], 1, Vol. 23, p. 61-79, https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747   [Consulta: Consulta: 24-05-2023].

    FORN SALVÀ, Francesc (2002). Entranyable riera. Estudi geograficohistòric de la riera d’Arenys. Arenys de Mar. Els llibres del Set-ciències.

    FORN SALVÀ, Francesc (2018). La riera d’Arenys, un patrimoni singular, dins Aigua. Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Trobada d’Entitats de Recerca Local i comarcal del Maresme, núm. 12, p. 139-145. Ed. Arxiu Comarcal del Maresme.

    GUTIÉRREZ, J. (1992). Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp.

    PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes. Barcelona. Congrés editorial.

    RIBA ARDERIU, Oriol (1995). Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys, dins Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.