Poua de les Ferreries Sant Quirze Safaja

Moianès
Camí de les Torres
Abans d'entrar el càmping el primer a la dreta, passat el camp de futbol
539

Coordenades:

41.72219
2.16942
430915
4619265
08239-17
Patrimoni immoble
Edifici
Modern
Contemporani
Popular
XVIII- XX
Dolent
Coberta malmesa i ple de vegetació
Inexistent
Fàcil
Sense ús
Privada
08239A005000570000TH
Núria Cabañas

La poua de les Ferreries es troba situada prop del camí que va de Les Ferreries a Les Torres, sota el revolt del Tenes. Es tracta d'una estructura soterrada de grans dimensions de planta cilíndrica d'aproximadament 9 m de diàmetre per 12 m d'alçada amb la coberta en volta de pedra. Els murs estan construïts amb paredat comú i arrebossades amb morter i en el parament encara són visibles els forats utilitzats per col·locar les bastides de construcció. La cúpula conserva dues obertures o boques per facilitar l'entrada i l'extracció del gel. A la paret nord, a la part inferior, hi ha una porta d'accés que es va realitzar posteriorment quan la poua fou utilitzada com abocador i cremador de deixalles. Per aquesta activitat també fou necessari la construcció d'una xemeneia realitzada amb maons actualment destruïda.

Recollia l'aigua de la reclosa de la casa de les Torres provinent del torrent del Tenes

Els pous de glaç o poues eren dipòsits per emmagatzemar el glaç que es feia a les basses o geleres, prop dels rius o torrents, indrets on estava garantides les glaçades hivernals. En molts indrets del territori es documenta l'explotació del gel ja des del segle XIV. No obstant, a la zona del Moianès no s'inicia la seva explotació fins al segle XVI; moment en què l'ús de la neu i del gel en l'àmbit alimentari però sobretot mèdic afavoreixen la seva difusió. Davant aquest fet, es van iniciar la construcció de pous i dipòsits públics prop de les grans ciutat per garantir-ne l'aprovisionament. La zona del Moianès tingué el moment de major rendiment durant els segles XVII, XVIII i XIX, moment en que l'explotació i comercialització del gel representa una nova font d'ingressos. A Sant Quirze Safaja algun dels pous va estar en funcionament fins el primer quart del segle XX, malgrat l'aparició del gel artificial amb l'arribada de l'electricitat i els transports moderns. Aquests últims pous ja no comercialitzaven amb comerços o hospitals de Barcelona, sinó que eren per ús propi. Els pous de glaç són construccions soterrades o semisoterrades de planta circular i tronc cilíndric amb coberta de volta. Les parets estan construïdes de pedra de paredar revestides amb un arrebossat com a mecanisme d'aïllament. Moltes vegades una de les parets estava adossada a un marge en desnivell, fet que afavoria el canal de desguàs per l'evacuació de l'aigua de desglaç i per realitzar la neteja anual de l'estructura. El gel es recollia a l'hivern a les basses o rieres properes al pou. L'emmagatzematge consistia en col·locar una capa vegetal entre les capes de gel i a les parets del pou amb l'objectiu de perdre el mínim de gel. Un cop el pou estava ple es tapada amb una capa de terra per aconseguir l'aïllament i conservar el màxim de temps el gel.

AAVV. (2002): XXIII Ronda Vallesana: Sant Quirze de Safaja: 27 d'octubre de 2002. Unió excursionista de Sabadell 2002. Sabadell. CAPDEVILA, J. (1997): "3segles de comerç amb el glaç. Les poues, una indústria desapareguda." A TRUC, revista del Moianès. Editat per l'Associació Catalana de Premsa Comarcal (ACPC). Núm. 134-135. DANTÍ, C; CANTARELL, C; CORNELLAS, P. (2007): Pous de glaç al Vallès Oriental. Col·lecció Patrimoni. Consell Comarcal del Vallès Oriental. Granollers PLADEVALL, A. (2018): Sant Quirze Safaja. Un poble de frontera. Editat per Ajuntament de Sant Quirze Safaja.