Poua de glaç de l'Espina Collsuspina

Moianès
Plans de Querol
Prop de l'Espina, plans de Querol

Coordenades:

41.8202
2.18438
432262
4630135
08070-112
Patrimoni immoble
Edifici
Modern
Contemporani
Popular
XVIII
Regular
Inexistent
Difícil
Sense ús
Privada
08069A00800034
María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona

Es troba al nord-est de l'Espina i a ponent del Querol, aprofitant un cingle que es a ponent i que tanca la poua per l'est i, en part, pel sud, on hi ha una cova. Les parets nord i oest són fetes amb grans blocs de pedra poc treballada, i a la banda nord el mur fa dos metres de gruix. La poua fa 9 m de diàmetre, tot i que no té una forma perfectament rodona, i es conserva un alçada de 5 o 6 metres de parets. No sembla que hagués estat coberta, o molt possiblement no es va acabar la construcció, ja que no queden vestigis de cap volta. Al costat nord-est, aprofitant la balma, hi ha una entrada a l'interior de la poua. En aquest passatge hi ha una pica de forma més o menys rectangular excavada al terra. Possiblement a l'exterior de la poua es trepitjava la neu per a compactar-la abans d'introduir-la a la poua, a una explanada de pedra que hi ha al nivell superior.

Les poues de glaç són construccions subterrànies, generalment circulars, que s'utilitzaven per emmagatzemar i conservar neu o gel que era recollit durant l'hivern i que es comercialitzava durant l'estiu, per conservar aliments o fer gelats, o amb aplicacions mèdiques. El gel es recollia a l'exterior i es disposava a l'interior entre capes de palla que afavorien la conservació. La zona del Moianès és una de les que concentra més quantitats de pous de gel i va tenir una forta activitat comercial des del segle XVII i fins ben entrat el XX, comercialitzant el gel principalment a l'àrea de Barcelona. Poden rebre el nom de pou o poua de gel o de glaç, segons la zona. Trobem referència a aquest pou de glaç a la documentació de l'arxiu municipal de la ciutat de Vic (actes del Consell del 9 de març de 1740), en que s' indica que en aquell moment no s'havia pogut fer aprovisionament ni de neu ni de gel, ni a la ciutat ni a les rodalies, a causa de les pluges irregulars que s'havien endut les preses "repetidas vezes". Per aquest motiu, es va firmar un conveni per proveir-se de gel amb Jaume Espina, llaurador de Collsuspina, per assegurar el subministrament de neu per als veïns de Vic.

Roma i Casanovas, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. BUBOK PUBLISHING, S.L.