Pou situat al clot del Pou
Gisclareny
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Pou d'estructura semicircular situat a la zona de llevant del Clot i que denomina a la zona. Presenta una planta circular i té una notable profunditat amb uns 2'5 m. de diàmetre, L'aparell és de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades més aviat irregulars. La part superior estpa coberta amb una teulada de lloses de pedra disposades en gradació i amb la boca d'entrada tapada mitjançant una porta de ferro per evitar que hi ha caigui algú. El pou encara està en ús i consisteix en un punt i abastament d'aigua
Pou d'origen medieval que deuria proveïr d'aigua al veïnat del Clot i que denominà a la zona com a Clot del Pou. El pou aprofitaria un eqüífer subterràni que nodriria el pou del veïnat del Roser i també la font dels Gisclarenyesos i altres fonts properes com de Cal Ros, d'Espunya...
Història
Segurament l'origen d'aquest pou seria a mitjans de l'època medieval en el moment que es comença a documentar el mas Asen, el mas Over, el mas Coll i el mas Carbonell. Els primers els quals ja han estat comentats a les fitxes núm.93 i 94 es remunten per primera vegada en un document conservat a l'arxiu municipal de Gisclareny (Martín E; 2005 p.64). Registre hipotecas. D'aquests tres masos llevat del mas coll que Martín interpreta com a cal Pallaró del Coll de la Bena els altres dos possiblement es podrien corresponder amb l'emplaçament de Cal Baraut (fitxa 94) i que es situen entre el clot del Pou i el Coll de la Bena. En qunat al mas Asen smenta que aquest mas conegut també amb el nom de Assen, Nazen o Azen estava situat prop del Clot del Pou . Correspondria amb un dels pocs masos que hi hauria a Gisclareny, juntament amb el mas Espunya, el mas Over, el mas Coll i el mas Carbonell, La proximitat al clot i en el "pou" donaria origen al veïnat de cases que es nodririen de l'aigua del pou per poder-se abastir de l'aigua potable i utilitzarien les aigües del seu eqüifer per a poder regar les terres, que sen's dubte serien les millors de Gisclareny junatment amb les de l'Espunya i del Mas Campà. El pou sembla ser una obra de mitjans del segle XVII o XVIIII i ha estat utilitzat fins els nostres dies.
Bibliografia
CABALLÈ CANTALAPIEDRA, F (1995). Les tres-centes cases de Gisclareny. Albí. ; GENERALITAT DE CATALUNYA. Cal Prim. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya; MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny. P. 60.
AHG. Cadastre de 1776.
ACA. Llibrets de compliment pasqual. Amillarament de 1863. Extret de Martín, E; 2005. Annex 21.; ACBR. Registre de les Hipotecas.
DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny
