Pou dels Miracles
Castellbell i el Vilar

    Bages
    Sant Cristòfol
    323

    Coordenades:

    41.639
    1.82032
    401751
    4610368
    Número de fitxa
    08053 - 180
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Contemporani
    Popular
    Modern
    Segle
    XVII-XX
    Estat de conservació
    Bo
    Actualment està envoltat de bardissa, la qual cosa dificulta l'accés i observació. A l'interior hi ha una aigua cristal·lina i es pot veure el fons, excavat a la roca. La portella ha desaparegut així com la corriola.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Difícil
    Sense ús
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament (C. de Joaquim Borràs, 40 - 08296 Castellbell i el Vilar)
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló i Laura Bosch

    Pou ubicat per sota de la carretera principal que va al mas Enric, per sota d'un revolt que fa el mateix carrer. Cal baixar pel dret, per sota un roure resseguint a mà dreta el desnivell del talús. Ben aviat en la zona més planera hi ha una pomera i al davant mateix, a uns tres metres, en direcció a la torrentera, hi ha el pou. Es tracta d'una construcció feta de pedra i maons. Mesura 1,42 metres de diàmetre per una fondària 4 metres aproximadament. Per sobre de la pedra s'hi ha construït la volta de tancament del pou. Està feta amb maons collats amb morter i recobert per l'exterior amb un arrebossat bast de ciment. A l'interior de la volta conserva els encaixos amb la biga de fusta i l'anella de ferro per penjar-hi la corriola que ja no hi és. La boca del pou amida 1 metre d'alçada per 0,67 metres d'amplada. La llinda i l'ampit són de pedra. La portella de fusta ha desaparegut.

    El cavaller i pelegrí basc Eneko López de Loyola, que posteriorment fou Sant Ignaci de Loyola, passà pel Bages camí de Terra Santa. Abans d'arribar a Manresa, de camí a Montserrat, la tradició oral que es manté viva en els veïns de Sant Cristòfol, el pelegrí fou acollit al mas de la Serra (actual mas Enrich). Tot i ser primavera, aquell any de 1522 patí una gran sequera. Agraït per l'hospitalitat del lloc, l'imaginari local atribueix a Sant Ignaci el fet de brollar aigua d'un pou. Des de llavors i per dur que sigui l'estiu, en aquest pou sempre hi ha aigua.

    ENRICH i VILADOMS, Montserrat (1984). El poble de Sant Cristòfol. Pàgs. 61-66. Col·lecció L'Auca Comentada, núm. 3. Ed. El Brogit
    ENRICH i VILADOMS, Montserrat (2011). El poble de Sant Cristòfol. El cor del poble. Els últims 25 anys a Sant Cristòfol. Ed. Sant Cristòfol Books.
    https://castellvilarenc.info