Pou del Santó
Castellbell i el Vilar

    Bages
    El Santó
    239

    Coordenades:

    41.6515
    1.84082
    403477
    4611733
    Número de fitxa
    08053 - 97
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Contemporani
    Popular
    Modern
    Segle
    XVII-XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Difícil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08052A002000300000OS
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló i Laura Bosch

    Pou de marge situat al capdamunt del marge dret d'una vall marjada situada per sota dels boscos del Ferran, enfront de la caseta del pou, amb coberta a doble vessant que hi ha un cop passat el Santó. Degut a la vegetació, per accedir-hi cal entrar per sota la cinglera del marge esquerre de la vall i pujar fins a poder creuar de costat, on ràpidament es veu un marge de pedra seca de més de dos metres i mig d'alçada amb la boca d'on surt una figuera.
    El pou, és de planta circular, d'1,50 metres de diàmetre per uns 8 metres de fondària. Ha estat excavat a la roca fins a tocar la capa freàtica que l'alimenta i encara ara hi ha aigua.
    Un cop excavat el pou, el constructor va anar pujant paret a base de fileres concèntriques de pedra, amb tancament de volta per aproximació de filades, perfectament conservada. La finestra del pou mesura 1,30 metres d'alçada per una amplada de 0,65 metres. Per evitar la relliscada o caiguda a més de consolidar els dos brancals, al davant, arran de terra s'hi ha col·locat la llosa plana característica dels pous excavats a la roca que mesura 0,45 metres d'alçada. Els brancals són rectes, realitzats amb pedra més o menys desbastada i escairada d'un gruix de 0,65 metres. Al damunt s'hi ha disposat dues llindes planes. Per sobre de la llinda, una filera de pedra i una segona llosa plana que actua d'arc de descàrrega per repartir el pes de la volta. Al capdamunt de la paret, hi ha un voladís i el recobriment de terra característic.

    Es tracta d'un element únic localitzat per ara en el municipi, relacionat amb la captació d'aigua en un paisatge més aviat sec i pedregós. La vall on es troba, té unes feixes marjades que desbrossades serien un exemple del treball de la pedra seca al municipi, per la seva qualitat en l'execució. Malauradament la brolla de romaní pot arribar a malmetre ambdues construccions. El marge esquerra a continuació del pou, s'ha després, tal vegada perquè per aquest indret s'accedeix amb facilitat a la plana de sobre el turó.